Arxiu d'etiquetes: pobles

Ral (Capcir)

6 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 10,45 km2, 1.509 m alt, 63 hab (2013)

(o Ral i Odelló; ant: Real; fr: Réal) Estés des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós fins a la conca de l’Aude (límit occidental del terme), a les ribes d’aquest riu i de l’embassament de Puigbalador.

El terme és molt muntanyós i boscat; hi abunden les pastures, que són aprofitades per la ramaderia bovina, ovina i porcina, la principal riquesa. La zona conreada és escassa (prats i pastures, hortalisses i cereals). Les activitats turístiques modernes al Capcir han incidit poc en el municipi que pateix un procés de despoblament continu al llarg del segle XX. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és a la dreta de l’Aude, davant de l’aiguabarreig amb el riu de Lladura.

El terme inclou també el poble d’Odelló i l’antic lloc de Querramat.

Boi, el * -Costera-

Deixa un comentari

(el Genovés, Costera)

Grafia antiga del poble d’Alboi.

Ràfol de Salem, el (Vall d’Albaida)

4 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 4,39 km2, 295 m alt, 428 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del riu de Micena i accidentat en el seu sector meridional pels darrers contraforts septentrional de la serra de Benicadell.

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla; hi predominen els conreus de secà (oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers); petit regadiu, que aprofita l’aigua de fonts i és dedicat a hortalisses i arbres fruiters. Petita indústria de la terrissa. Àrea comercial de Gandia. La població ha mantingut una estabilitat permanent durant els segles XIX i XX.

El poble, antic lloc de moriscs, és a l’esquerra del riu de Micena; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, que tingué fins al 1535 com a annexa la de Salem.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de l’Alcúdia de Salem.

Enllaç web: Ajuntament

Ràfol d’Almúnia, el (Marina Alta)

9 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 4,98 km2, 88 m alt, 659 hab (2014)

(ant: Ràfol dels Mur o de Sapena) Situat a la regió històrica del Marquesat, als contraforts terminals de les serres pre-bètiques valencianes, entre la conca del Girona, que rega el sud del terme, i la serra de Segàrria.

L’agricultura és la principal riquesa, i ocupa prop de la meitat del terme; els conreus principals són els de secà (ametllers, oliveres, garrofers i vinya); per mitjà de pous i fonts es rega una petita part, dedicada als cítrics i les hortalisses. El règim predominant és el conreu directe. Àrea comercial de Gandia. Població en descens, encara que s’ha estabilitzat des del 1970.

El poble, d’origen islàmic, és al centre de la Rectoria, nom que prengué aquest sector del Marquesat en ésser erigida en parròquia (la Rectoria del Ràfol) l’església del Ràfol. Al segle XVII esdevingué centre del marquesat del Ràfol d’Almúnia.

Enllaç web: Ajuntament

Rafelguaraf (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 16,33 km2, 40 m alt, 2.426 hab (2014)

Situat a la dreta de l’Albaida, afluent del Xúquer, al límit amb la Valldigna.

Les terres conreades ocupen gran part del terme; la majoria són de regadiu, possible gràcies als regatges derivats de l’Albaida i per mitjà de pous; el principal conreu és el dels cítrics (especialment tarongers). Indústria alimentària (emmagatzematge i preparació de la fruita). Àrea comercial de Xàtiva.

Durant el segle XX la població ha oscil·lat, amb un mínim el 1970, any a partir del qual ha anat creixent fins a superar el màxim del 1950 (2.323 hab).

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de la Nativitat.

El terme agrupa també els pobles de Berfull i Tossalnou.

Enllaç web: Ajuntament

Rafelcofer (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,11 km2, 20 m alt, 1.404 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial regada pel riu d’Alcoi, el terme, de poca extensió, és pla.

Les sèquies derivades del riu reguen el terme i fan possible els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta. Magatzems de conservació i preparació de la fruita. Àrea comercial de Gandia.

La població, que cresqué durant els segles XVIII i XIX, amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar, a partir del 1960 s’ha mantingut, amb tendència a la baixa.

El poble (coferers) és al peu del puig de Rabat, termenal amb els municipis de la Font d’En Carrós i de l’Alqueria de la Comtessa; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni i sant Dídac (erigida el 1535).

El municipi comprèn, a més, el lloc de l’Alcudiola de Rafelcofer i el despoblat d’Isbert.

Fins al 1847 fou de la província d’Alacant i actualment ho és de la de València.

Enllaç web: Ajuntament

Rafelbunyol (Horta)

6 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,25 km2, 32 m alt, 8.826 hab (2014)

(cast: Rafelbuñol) Situat al nord-est de València, al sector septentrional de la comarca, s’estén al peu de la serra Calderona, en terra plana i al·luvial fins als turons dels Germanells, és drenat per la riera de la Rambleta.

La baixa sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu (productes d’horta i cítrics). Indústries metàl·liques, elaboració de pinsos i productes alimentaris (conserves). Àrea comercial de València. D’ençà del decenni del 1960, un fort corrent immigratori ha provocat un creixement del 60% de la població.

El poble és d’origen islàmic. Església parroquial de Sant Antoni (segle XVIII).

Enllaç web: Ajuntament

Rafal (Baix Segura)

5 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 1,52 km2, 25 m alt, 4.138 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, que ocupa terrenys quaternaris molt planers de la part esquerra del rebliment deltaic del riu Segura.

El terme és conreat gairebé íntegrament i l’agricultura ocupa el 70% de la població activa. Les terres de conreu, totes de regadiu, per al qual aprofiten l’aigua del riu, a través de les sèquies Arellana i San Bartolomé, donen principalment hortalisses, fruita (melons) i cítrics. Fou important el cultiu de cànem. Àrea comercial d’Oriola. Augment de la població (1.850 h el 1960), lligat al desenvolupament agrari.

El poble és a la vora de la carretera d’Oriola a Almoradí. El lloc se segregà del terme general d’Oriola el segle XVIII i esdevingué centre del marquesat de Rafal. Església parroquial del Roser (segle XVII), restaurada després del terratrèmol del 1829.

Enllaç web: Ajuntament

Quesa (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 73,15 km2, 220 m alt, 709 hab (2014)

(ant: Castellar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca del riu d’Escalona i accidentat pels contraforts de la mola de Bicorb i pel Caroig. Bona part del territori és ocupat per pinedes i matollar.

L’àrea conreada (una quarta part del terme) ocupa la part plana, amb predomini del secà: oliveres, garrofers, ametllers i vinya; al regadiu, tarongers i hortalisses. Ramaderia de llana i apicultura. Extracció de guix i pòrfir. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, però a partir del 1950 s’inicià una forta emigració.

El poble, d’origen islàmic (torre de Quesa al repartiment), és situat després de la confluència dels rius Grande i Escalona, sota un turó on hi ha les ruïnes d’un antic castell; destaca l’església parroquial de Sant Antoni Abat. Esdevingué centre del comtat de Castellar.

El terme comprèn, també, notables masies, el despoblat de Beniadrà i el poble de Sant Joan de Fàbregues.

Boadell *

Deixa un comentari

(Palau-sator, Baix Empordà)

Altre nom del poble de Sant Julià de Boada.