Arxiu d'etiquetes: pobles

Viacamp i Lliterà (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 108,2 km2, 860 m alt, 43 hab (2014)

(cast: Viacamp y Literá) Format el 1970 per l’annexió al terme de Viacamp (cap del municipi) del de Fet. Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana; el sector meridional és accidentat per la serra de Montgai o el Montsec d’Estall, que en aquest indret forma la paret occidental de l’estret de Mont-rebei.

Al sector septentrional, més planer i drenat pel barranc de les Ortugues, es localitza la major part de l’escassa població, en ràpid procés de despoblament, accentuat a partir del 1960. La major part del territori és coberta de bosc i matollar.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia de llana. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Finestres, Montfalcó, Lliterà, Girbeta, Montgai i l’Estall, els despoblats de Bellmunt i Espluga de Fet i l’antic terme de la Cerulla.

Vernet (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,76 km2, 620 m alt, 1.415 hab (2012)

(fr: Vernet les Bains) Situat a la vall de Vernet, al sector nord del massís del Canigó. Una bona part del sector més alt del terme és coberta pel bosc, especialment a la vall de Sant Vicenç.

Cereals de secà. De regadiu s’hi conreen fruiters (pomes, peres) i verdures. La font de riquesa més important, però, és el turisme de tradició balneària (antics banys de Vernet) per al reumatisme i afeccions de la gorja, on hi sojornaren molts militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, entre les dues guerres mundials.

Él poble és situat a la dreta del riu de Cadí, al peu de les restes de l’antic castell de Vernet (existent ja el segle XII i desmantellat el 1654 per les tropes franceses del príncep de Conti) i de l’església parroquial de Sant Sadurní, d’origen romànic, que conserva el cadirat de Sant Martí del Canigó i un retaule pintat, ambdós del segle XV.

El municipi comprèn, també, l’església i despoblat de Sant Vicenç de Campllong.

Verger, el (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 8,13 km2, 21 m alt, 4.688 hab (2014)

(o Alverger) Situat al sector oriental de la comarca, separat del litoral pel municipi de Dénia, al corredor litoral de la serralada pre-bètica, amb la serra de Segàrria i la penya Roja; ocupa part del delta del Girona (o riu del Verger), que produeix freqüents erosions i inundacions.

Una bona part del terme és conreat, amb predomini del regadiu, a base d’aigües elevades (tarongers i hortalisses); també hi ha conreus de secà (cereals). Avicultura. Petita indústria pastissera i de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alacant. A partir del 1920 la seva població ha tingut un creixement suau i constant.

El poble és a l’esquerra del Girona, allargat en dos o tres carrers paral·lels; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Roser; es conserva una casa senyorial.

Enllaç web: Ajuntament

Vensilló (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 10,39 km2, 210 m alt, 415 h (2022)

(cast: Vencillón) A causa de la història peculiar d’aquesta població, d’origen força recent, la seva catalanitat lingüística passà desapercebuda per a la ciència durant dècades.

Vensilló fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización franquista, als anys 1940, com a nucli de colonització agrícola sobre un sector despoblat del municipi hispanòfon d’Esplucs (paradoxalment, un dels de la Ribera de Cinca descatalanitzats al segle XVII).

Els colons eren majoritàriament de la veïna Llitera, i, per tant, catalanòfons. Amb la nova localitat ja consolidada, Vensilló es constituí en municipi el 20 de juny de 1989, segregat d’Esplucs.

Vallmanya (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012)

(fr: Valmanya)  Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya).

L’economia és la d’alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l’important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. Àrea comercial de Perpinyà. En procés de despoblament.

El poble és troba a l’esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s’alçen les ruïnes de l’antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga.

Valljunquera (Matarranya)

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 41,78 km2, 552 m alt, 365 hab (2014)

(cast: Valjunquera) Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del Matarranya, accidentat al sud per la serra del Lliri. El territori és drenat per les valls de Massalió i Jonquera, tributàries del Matarranya. Predominen les pinedes i la garriga.

El sector agrícola és la principal font d’ingressos del municipi; de secà, s’hi conreen cereals, ametllers, vinya i oliveres; al regadiu, que aprofita aigua de fonts, s’hi fan cereals i hortalisses. Ramaderia (granges d’aviram i de porcí amb alguns ramats de bestiar de llana). Hi ha una fàbrica de pinsos. Àrea comercial d’Alcanyís. Població en descens.

El poble és situat a l’esquerra del torrent de la vall Junquera; església parroquial de Sant Miquel, del segle XVIII; a la banda oposada del torrent hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.

El terme comprèn també el poble del Mas del Llaurador.

Can Picafort

(Santa Margalida, Mallorca Pla)

Poble, al centre de la badia d’Alcúdia. L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1958.

A partir del darrer terç del segle XIX hi foren construïdes cases d’estiueig, origen de la població, que ha esdevingut un centre turístic important (28 establiments hotelers amb 2.770 places).

A l’est del poble hi ha la important necròpolis de son Real.

Vallestàvia (Conflent)

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 17,89 km2, 586 m alt, 103 hab (2012)

(fr: Baillestavy) Situat al peu del massís del Canigó, a la vall mitjana del riu de Lentillà, al límit amb el Rosselló i les muntanyes dels Aspres; la línia de crestes que uneix el puig de Bessís amb el roc de Jocavell i el coll de les Cireres, el separen de la vall de Llec. El bosc ocupa els vessants esquerres de la vall.

Minsa agricultura amb conreus de secà: arbres fruiters (pomeres i pereres), vinya, hortalisses, pastura i farratge. La ramaderia (bestiar oví, cabrum i boví) és l’activitat econòmica predominant. Economia forestal. Piscifactoria a les ribes del Lentillà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al fons de la vall, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, que s’alça damunt un tossal que domina, per l’esquerra, el riu de Lentillà.

El municipi comprèn, a més, l’antic veïnat de la Coma, vora el qual hi ha una important mina de ferro, en explotació encara el 1969.

Vallès de la Costera (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,2 km2, 98 m alt, 154 hab (2014)

(cast: Vallés) Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.

Tot el territori, de molt poca extensió, és conreat i regat amb l’aigua de la sèquia de Ranes; hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta; hi ha alguns conreus de secà (oliveres). Aviram. Àrea comercial de Xàtiva. La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900.

El poble és a l’esquerra del riu; església parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVII, que té com a sufragània la de la Granja de la Costera.

Lloc de moriscs, formava part de la fillola de Xàtiva. Pertangué als marquesos de Mascarell.

Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d’Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila.

Enllaç web: Ajuntament

Valldellou (Llitera)

Municipi de la Llitera (Franja de Ponent): 30,42 km2, 469 m alt, 98 hab (2014)

(cast: Baldellou) Situat en un terreny muntanyós format per les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana, a les ribes de la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la Noguera. Al sector muntanyós hi ha boscs de pins i alzines, matollar i pasturatges.

A la fondalada de la vall es localitza l’agricultura, principalment de conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i també de regadiu (hortalisses, farratges, cereals, patates i arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina, avicultura i apicultura. Àrea comercial de Lleida. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del barranc del Molí del Pubill; l’església parroquial de l’Assumpció depengué (fins al 1874) de la col·legiata d’Àger.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Llenca, els despoblats de Covet, Salgar i Penella i l’església de Vilavella.