Poble. Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní.
Es troba a la vall de Baiasca, d’origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.
Baiasca
7 Respostes
Arxiu d'etiquetes: pobles
Bagergue
Poble i antic municipi, annexat el 1968 al de Salardú. Comprén tota la població de l’antic municipi, és emplaçat a l’esquerra de l’Unyòla.
L’església parroquial de Sant Feliu, amb campanar quadrat, és romànica, però refeta el 1524.
Formà part del terçó de Pujòlo.
Baén
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.060 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l’actual, situat en territori rocós, i accidentat, estigué sota la jurisdicció de l’abat de Santa Maria de Gerri.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu.
Baells, la -Berguedà-
Antic poble de poblament disseminat, situat a les dues bandes del Llobregat, on el riu talla la darrera alineació pre-pirinenca i forma el congost de la Baells.
L’església parroquial de Santa Maria, en part romànica (segle XII), conserva elements decoratius esculpits a la façana d’aquesta època. Fins al 1944 formava un municipi que incloïa Sant Quirze de Pedret.
El 1976 quedà sota les aigües del pantà de la Baells.
Avellanos
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.376 m alt) de l’antic municipi de Benés (Alta Ribagorça), situat a la dreta del riu d’Avellanos, afluent, per l’esquerra, del riu de Manyanet.
La seva església depèn de la de Castellnou d’Avellanos.
El segle XIX formava un municipi amb aquest darrer poble i Vilancós.
Aubert
Poble (912 m alt) de l’antic municipi de Betlan, situat a la dreta de la Garona.
El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d’Aubert; al nord del poble es troba l’església romànica de Sant Martí d’Aubert, i a la plaça del poble, l’església del Roser, dels segles XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. Al santuari de damunt el santuari es troba la coma d’Aubert.
Ars -Alt Urgell-
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.
Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.
Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).
Arròs -Vall d’Aran-
Poble (956 m alt), de l’antic municipi d’Arròs i Vila, situat al peu del serrat d’Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa.
L’església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d’Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar.
Del pont d’Arròs (Et Pont d’Arròs), damunt el riu de Varradòs (l’antiga vall d’Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.
Àrreu -Pallars Sobirà-
Poble (1.250 m alt) de l’antic municipi de Gil, situat a la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d’Àrreu o àrreu de Dalt.
L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu, emissari dels estanys d’Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són: l’estany superior d’Àrreu (o del Rosari d’Àrreu), l’estany inferior d’Àrreu (o de Garrabeia) i l’ estany del Muntanyó d’Àrreu (situat vora el Muntanyó d’Àrreu, pic de 2.626 m d’altitud que domina la forqueta d’Àrreu, oberta entre la vall d’Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d’Aran).
Aristot
Poble (1.223 m alt) i antic municipi, annexat, el 1970, a l’actual. És situat al cim d’un enlairat turó que domina, des de molta altura, la vall del Segre. L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu.
El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot. Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbó.
Pertanyia a l’antic terme el poble de Castellnou de Carcolze, el veïnat de Carcolze i el balneari i caseriu dels banys de Sant Vicenç.
Sota el pla de Lles es troben les ruïnes de l’ermita de Santa Llogaia d’Aristot.
Dades dels Països Catalans 