(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de Civís, situat a la dreta de la riera d’Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra.
A mitjan segle XIX era un municipi que comprenia el llogaret d’Arduix.
De la seva església parroquial de Santa Eugènia, romànica (unes pintures al fresc, del segle XII, són conservades al Museu d’Art de Catalunya), depenen les d’Arduix i de Farrera dels Llops (a l’antic municipi d’Ars).
Poble (170 m alt), situat a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià; el seu antic terme comprèn una petita part de la conca del torrent de Renau.
L’església parroquial de Sant Roc havia estat agregada a la del Catllar.
Constituí un municipi independent fins a la fi del segle XIX.
(la Ribera d’Urgellet, Alt Urgell)
Poble (668 m alt) de l’antic municipi del Pla de Sant Tirs, situat a la riba esquerra del Segre, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell.
L’església parroquial (Sant Serni) conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel.
Fou municipi independent fins el 1969.
Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu (o port de Boet).
De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre.
A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu.
Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Poble (1.141 m alt), situat a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca. La seva església parroquial de Sant Martí fou agregada a la de Baiasca. El poble es troba al mig d’una extensa zona forestal.
Era un antic municipi que el segle XIX és va fusionar amb Llavorsí; actualment és una Entitat Municipal Descentralitzada.
Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l’esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi. L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica.
Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona.
Poble (728 m alt), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.
La seva població és, en gran part, disseminada, entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels germans carlins Benet i Rafael Tristany.
L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol.
(la Riera de Gaià, Tarragonès)
Poble (40 m alt), situat a l’esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi. Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners.
L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Formava part de la comuna del Camp de Tarragona.
Poble (217 m alt), situat a l’esquerra del riu Corb, a 2 km al nord de la vila.
L’església de Sant Antoni és agregada a la parroquial del Poal; havia estat, ja el segle XII, una de les filials de l’església major de Balaguer.
Dins l’antic terme dels Arcs (que fou municipi fins a mitjan segle XIX) es troba el caseriu de les Tarroges.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 17,51 km2, 1.142 m alt, annexat el 1970 a l’actual.
El poble és emplaçat a més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira. L’església parroquial (Sant Andreu) és esmentada l’any 839 i tingué fins al segle XVIII jurisdicció sobre el poble andorrà de Juberri.
El 1132 el comte Ermengol VI d’Urgell en féu donació a la mitra d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 