(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
(o Espuig) Poble (1.282 m alt), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamicell, aigua amunt del poble.
L’església parroquial (Sant Julià) és d’origen romànic; en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far.
Pertangué fins al segle XIX als comtes d’Erill.
Poble (1.196 m alt), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia. L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
Fins al 1970 constituïa un municipi independent, el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera Ribagorçana, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d’Enrens i de Trepadús.
L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d’Aulàs i de Llastarri, la masia i antic hostal de Barrugats i el santuari de Sant Gervàs.
Poble, a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual (Sant Llorenç) fou bastida en 1790-1804.
El poble, que depenia, el segle XIV, de la canònica de Lledó, formava part, el 1698, de la batllia de Navata.
Poble (1.300 m alt), a la vall de Camprodon, escalonat en un vessant a l’esquerra del Ritort, a la capçalera de la vall de Molló.
L’església de la Mare de Déu de les Neus depèn de la de Molló.
Vora el riu hi ha l’antiga farga d’Espinavell.
Poble (1.220 m alt), al vessant sud-est dels rasos de Peguera, a la capçalera del riu Demetge, sota el santuari de Corbera.
L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç.
Poble (1.077 m alt), de l’antic municipi de Sapeira (Alta Ribagorça), situat sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1.188 m alt), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere.
Poble, situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada.
L’església de Santa Magdalena (abans, de Santa Maria) depengué d’Òdena fins al 1868, que fou erigida en parròquia.
Tingué un castell que el segle XI fou donat a la seu de Vic (formà part de la dotació de l’ardiaca). Hi ha el jaciment de la vil·la romana de l’Espelt.
(Fontcoberta, Pla de l’Estany)
Poble, al sector occidental del terme.
Hi ha una església dedicada a santa Caterina i les restes de l’església romànica de Santa Maria, esmentada el 1048, de la parròquia de Sant Martí d’Ollers, que pertangué a la mitra de Girona.
Poble (194 m alt), a l’interfluvi de la riera de l’Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.
La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d’Argimon (antic castell).
Prop del poble hi ha una torre quadrada de defensa.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
(ort trad: Espahent) Poble (1.120 m alt), de l’antic municipi de Noves de Segre, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial depèn de la de Castellàs.
Formava part del quarter de Castellbó del vescomtat de Castellbó.
Dades dels Països Catalans 