Poble, situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel sud la vall d’Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1.037 m).
De la seva església parroquial (Sant Pere) depenia la d’Agulló.
Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà.
Antic nom de la població de Sant Pere Pescador.
Poble (192 m alt), al sud de l’estany de Banyoles.
De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Guèmol i el veïnat de la Formiga.
Lloc esmentat ja el 957.
Poble, en un coster, al vessant sud de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segle XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont.
Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de la Miana.
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Poble de l’antic municipi de Mur, en procés de despoblament, situat al nord-oest del cap del municipi.
La parròquia de Sant Martí era de la jurisdicció del paborde de Mur.
Forma popular del poble de Bestracà.
Poble i parròquia (Santa Maria de Merola), al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola (afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig travessa l’antic terme de Merola i desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l’Ametlla de Merola).
L’església vella de Merola, romànica, antic priorat dependent de Serrateix, es troba prop de 3 km aigua amunt de la nova (bastida el segle XIX vora les restes de l’antiga torre de Merola), dins l’actual terme de Viver.
El lloc és esmentat ja el segle IX.
(Berguedà)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Maria de Merlès.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Peracalç.
