Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Santa Perpètua de Gaià.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Perles -Alt Urgell-
(Fígols i Alinyà, Alt Urgell)
Poble (o Perles de Segre), fins al 1972 pertanyia al terme d’Alinyà, situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port de Comte i que drena la vall d’Alinyà).
De la seva església parroquial (Sant Romà) depèn la de Canelles.
Peratallada
(Forallac, Baix Empordà)
Vila (43 m alt) i antic municipi. La vila, situada a la conca del Daró, assentada sobre la roca viva, ha estat declarada monument històrico-artístic pel seu conjunt medieval.
S’hi destaca el castell de Peratallada, d’origen romànic (esmentat ja el 1065) amb reformes i ampliacions gòtiques, antic centre de la baronia de Peratallada. Té una gran torre d’homenatge central, de planta rectangular, i hi són especialment rellevants els finestrals i les sales gòtiques.
Tot el conjunt de la vila conserva un aire medieval; hi destaca la plaça porticada i l’església romànica de Sant Esteve, de dues naus i amb campanar d’espadanya.
Fins al 1976 fou municipi independent. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l’antic lloc de la Bruguera.
Peramea
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Vila (916 m alt), situada al nord-est del pla de Corts, a ponent de la Noguera Pallaresa i del pui de Forques (931 m). L’església parroquial de Sant Cristòfol fou possessió del monestir de Gerri.
L’antic castell de Peramea, les restes del qual s’aixequen damunt la població, és esmentat ja a mitjan segle XI dins el comtat de Pallars i en tingué la jurisdicció el monestir de Gerri. Passà després als comtes de Pallars i posteriorment als comtes d’Erill.
Fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles de Balestui, Pujol i Cortscastell, el llogaret de Canals, el despoblat del Comte, l’antic hostal de Morreres i el monestir de Perabella.
Peralta -Tarragonès-
(Renau, Tarragonès)
Llogaret (171 m alt), al sud-oest del poble.
La seva església (Santa Maria) depèn de la parròquia de Renau; el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del segle XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona.
El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus.
Peracamps
(Llobera, Solsonès)
Poble (831 m alt), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al sud-oest del terme.
L’església de Santa Maria és sufragània de la de Torredenegó.
El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals.
Peracalç
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, dins l’antic terme de Montcortès de Pallars.
És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l’oest, i la del Boumort, a l’est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l’indret on aquests rius formen els congosts d’Erinyà i de Collegats.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.
Penedes -Gironès-
(Llagostera, Gironès)
Veïnat, al nord-est del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera.
Hi ha fonts d’aigües medicinals (aigua de Penedes, bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa).
Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca.
Pelagalls
Poble (411 m alt) de l’antic municipi de les Pallargues, al sud del terme, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen Sisteró, Golonor i Queralt de Meca.
El segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró.
Pelacalç
(Ventalló, Alt Empordà)
Poble, situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia l’església i actual santuari de l’Om.
L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure.
La seva capella romànica, d’una sola nau, és construïda amb elements més vells.
Dades dels Països Catalans 