Poble (411 m alt) de l’antic municipi de les Pallargues, al sud del terme, a l’esquerra del Sió.
De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen Sisteró, Golonor i Queralt de Meca.
El segle XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Pelacalç
(Ventalló, Alt Empordà)
Poble, situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia l’església i actual santuari de l’Om.
L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure.
La seva capella romànica, d’una sola nau, és construïda amb elements més vells.
Pegueroles
(Navès, Solsonès)
Poble (663 m alt), al sud-est del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.
Pedrís
(Bellcaire d’Urgell, Noguera)
Llogaret, a l’oest del poble.
La seva antiga església parroquial (Sant Pere) fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, el 1194, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
Aquests el posseïren fins al 1831. Estava regida per un prior. Després esdevingué santuari.
Pedrinyà -Baix Empordà-
(la Pera, Baix Empordà)
Poble, situat a la capçalera de la riera de la Pera.
La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics (el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús), actualment conservades al Museu Diocesà de Girona.
Pedrinyà -Pla de l’Estany-
(Crespià, Pla de l’Estany)
Poble, al nord-oest del terme, centrat per l’església de Sant Just de Pedrinyà i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià.
El lloc pertanyia el segle XIV al castell de Dosquers.
Pedret -Alt Empordà-
(Pedret i Marzà, Alt Empordà)
Poble, situat a la vora de la riera de Pedret.
De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1060. Fou del comtat d’Empúries.
Pedra, la -Solsonès-
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839.
Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.
Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra.
Pedra -Baixa Cerdanya-
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble, al sud-est de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
De la seva església de Sant Julià, romànica (segle XI), que es troba en estat ruïnós, fou declarada (1984) monument històrico-artístic per la Generalitat de Catalunya.
Pavia
(Talavera, Segarra)
Poble, al nord del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit.
