(Navès, Solsonès)
Poble (663 m alt), al sud-est del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l’Hospital.
De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Pedrís
(Bellcaire d’Urgell, Noguera)
Llogaret, a l’oest del poble.
La seva antiga església parroquial (Sant Pere) fou donada pels comtes d’Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, el 1194, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.
Aquests el posseïren fins al 1831. Estava regida per un prior. Després esdevingué santuari.
Pedrinyà -Baix Empordà-
(la Pera, Baix Empordà)
Poble, situat a la capçalera de la riera de la Pera.
La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics (el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús), actualment conservades al Museu Diocesà de Girona.
Pedrinyà -Pla de l’Estany-
(Crespià, Pla de l’Estany)
Poble, al nord-oest del terme, centrat per l’església de Sant Just de Pedrinyà i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià.
El lloc pertanyia el segle XIV al castell de Dosquers.
Pedret -Alt Empordà-
(Pedret i Marzà, Alt Empordà)
Poble, situat a la vora de la riera de Pedret.
De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi.
El lloc és esmentat ja el 1060. Fou del comtat d’Empúries.
Pedra, la -Solsonès-
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Poble (999 m alt), situat a l’esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839.
Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.
Hi ha les restes de l’antic castell de la Pedra.
Pedra -Baixa Cerdanya-
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble, al sud-est de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró.
De la seva església de Sant Julià, romànica (segle XI), que es troba en estat ruïnós, fou declarada (1984) monument històrico-artístic per la Generalitat de Catalunya.
Pavia
(Talavera, Segarra)
Poble, al nord del terme, a l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La seva església (Santa Creu) depèn de la parròquia de Civit.
Paüls de Flamisell
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Poble (1.131 m alt), fins al 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosta, al vessant occidental del tossal de Sant Quiri.
L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) depèn de la de Mont-ros.
Pasteral, el
(la Cellera de Ter, Selva)
Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer.
La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d’alt, fou construïda durant el primer quart del segle XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d’energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh).
A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona.
Dades dels Països Catalans 