Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Cervelló.
Arxiu d'etiquetes: pobles
Pineda, la -Tarragonès-
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Important nucli turístic.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s’esten la platja de la Pineda, que s’allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou.
Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l’estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda.
Església i actual santuari de la Pineda, que és l’antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet.
Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d’apartaments, hotels, càmpings i restaurants.
Pincaró
(Albanyà, Alt Empordà)
Poble, a la dreta de la Muga (a la qual aflueix el petit torrent de Pincaró), als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda.
L’església de Sant Bartomeu, sufragània de la d’Albanyà, és un notable exemplar romànic. Esmentada ja el 878, fou propietat del monestir de Santa Maria d’Arles.
Pierola *
(Anoia)
Veure> els Hostalets de Pierola (municipi).
Picamoixons
(Valls, Alt Camp)
Poble, a l’extrem occidental del terme, a l’esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel·la.
A l’estació de Picamoixons hi ha l’encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova.
L’església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador.
El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa.
Pi de Llobregat, el *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Joan Despí.
Pi -Baixa Cerdanya-
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre), que neix sota el coll de Pendís i aflueix al seu col·lector davant Prullans.
Té els barris del Pedró i del Raval.
De la seva església parroquial (Santa Eulàlia) depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi el segle XIX.
Pessonada
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Poble (878 m alt), fins al 1969 del terme d’Hortoneda de la Conca, situat sobre Aramunt i la vall del riu de Carreu, al vessant meridional de la serra de Pessonada (continuació vers l’oest de la serra del Boumort, que culmina a 1.532 m alt), que forma damunt el poble els cingles de Pessonada.
De l’església parroquial (Santa Maria) depèn la de Sant Martí, de Vilanoveta, llogaret amb el qual formà el segle XIX el municipi de Pessonada i el Mas de Vilanoveta.
Pertegàs
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Veïnat, prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs (que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres), és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni; es conserva al nord-oest de la vila l’antiga església (segle XIII) i la rectoria vella.
Perpètua de Moguda *
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Santa Perpètua de Mogoda.
Dades dels Països Catalans 