(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa)
(o Sant Iscle de Pineda) Poble, al peu del castell de Colltort, a la capçalera de la riera de Sant Iscle, afluent per l’esquerra del riu Brugent.
L’església parroquial de Sant Iscle és un petit exemplar romànic amb un petit porxo a l’entrada i campanar coronat per merlets.
(Sant Fruitós de Bages, Bages)
Poble, a l’extrem nord-oest del terme, en terreny pla recorregut per la sèquia de Manresa.
L’església, documentada des del 937, avui tinença parroquial de Santpedor, fou una de les set filials de la col·legiata de Manresa. És una construcció d’origen romànic.
Prop seu ha sorgit últimament l’important nucli de Pineda de Bages, nou barri residencial de la burgesia manresana.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l’antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa.
El nucli ha sorgit al voltant de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
(ant: Sant Guim prop la Rabassa) Poble, dins l’antic terme de Freixenet de Segarra. És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa.
La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.
L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery.
(Palafolls, Maresme)
Poble i antic cap del municipi, situat al sud del terme, a l’oest de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI. Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo, formà part del terme del castell i baronia de Palafolls. Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles. En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) fins el 1559.
Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (segle XIV), procedent del castell de Palafolls.
Dins el terme es conserva encara la capella de Sant Pere de Vivelles.
Poble i antiga quadra, centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població.
Existia ja el 1270 i l’església fou renovada el 1629.
(les Piles, Conca de Barberà)
Poble, a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt.
El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el segle XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei.
(Santa Maria d’Oló, Moianès)
(o de Terraçola, o Sant Feliu de Terrassola) Parròquia i poble.
L’església, documentada des de la primera meitat del segle X, és una construcció romànica (amb elements pre-romànics), de dues naus, consagrada el 1093, transformada a la fi del segle XVIII i reconstruïda totalment la dècada de 1970.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
(ant: Sant Feliu de Valrà o Sant Feliu de Castellar) Poble (350 m alt), al nord-oest del poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial (Sant Feliu), però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització.
Poble, a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès.
L’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del segle XVIII.
