(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (738 m alt) i cap del municipi, al sud-est de l’antic cap del municipi, Freixenet de Segarra, i al nord-est del poble de Sant Guim de la Rabassa.
El nucli ha sorgit al voltant de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
(ant: Sant Guim prop la Rabassa) Poble, dins l’antic terme de Freixenet de Segarra. És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa.
La seva església depèn de la parròquia de Freixenet.
L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery.
(Palafolls, Maresme)
Poble i antic cap del municipi, situat al sud del terme, a l’oest de les Ferreries, actual cap.
El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels segles XI, XIII, XV i XVI. Esmentada ja al segle X dins l’alou de Palatiolo, formà part del terme del castell i baronia de Palafolls. Fou coneguda també als segles XII-XIII per Sant Genís de Vivelles. En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) fins el 1559.
Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del segle XVI i un copó ostensori del segle XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (segle XIV), procedent del castell de Palafolls.
Dins el terme es conserva encara la capella de Sant Pere de Vivelles.
Poble i antiga quadra, centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població.
Existia ja el 1270 i l’església fou renovada el 1629.
(les Piles, Conca de Barberà)
Poble, a l’extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià.
Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d’aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l’antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt.
El domini útil pertanyia, l’any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el segle XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i la criminal, del rei.
(Santa Maria d’Oló, Moianès)
(o de Terraçola, o Sant Feliu de Terrassola) Parròquia i poble.
L’església, documentada des de la primera meitat del segle X, és una construcció romànica (amb elements pre-romànics), de dues naus, consagrada el 1093, transformada a la fi del segle XVIII i reconstruïda totalment la dècada de 1970.
(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)
(ant: Sant Feliu de Valrà o Sant Feliu de Castellar) Poble (350 m alt), al nord-oest del poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial (Sant Feliu), però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització.
Poble, a l’oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès.
L’església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del segle XVIII.
(Palau-sator, Baix Empordà)
Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals.
El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom.
L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya.
Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada.
Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l’actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del segle XII (consagrada el 1119), com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del segle XV. Possiblement estigué emmurallat.
El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els segles XII i XIII fou centre d’una batllia.
Formà municipi independent fins al 1968, que fou unit al de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas. Dins l’antic terme s’aixecava el castell dels vescomtes, el Castelló d’en Bas (amb l’església de Sant Miquel de Castelló); comprenia el poble dels Hostalets d’en Bas, el veïnat de Vilallonga, l’església de Sant Quintí d’en Bas, el despoblat de Murrià i algunes masies importants, com Desprat (llinatge que remunta al segle XIII), Vilamala, la Dou (també del segle XIII) i la Cau.
Dades dels Països Catalans 