(Palau-sator, Baix Empordà)
Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals.
El lloc, esmentat al segle XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom.
L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya.
Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada.
Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada.
(la Vall d’En Bas, Garrotxa)
Poble (477 m alt) i antic municipi, agregat el 1968 a l’actual. Situat a la dreta del Fluvià, al peu de la serra de Murrià.
L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del segle XII (consagrada el 1119), com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del segle XV. Possiblement estigué emmurallat.
El lloc és esmentat ja el 904 (fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll), i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i els segles XII i XIII fou centre d’una batllia.
Formà municipi independent fins al 1968, que fou unit al de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas. Dins l’antic terme s’aixecava el castell dels vescomtes, el Castelló d’en Bas (amb l’església de Sant Miquel de Castelló); comprenia el poble dels Hostalets d’en Bas, el veïnat de Vilallonga, l’església de Sant Quintí d’en Bas, el despoblat de Murrià i algunes masies importants, com Desprat (llinatge que remunta al segle XIII), Vilamala, la Dou (també del segle XIII) i la Cau.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
(ort trad: d’Alcoll) Poble, al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al sud-oest de la vila.
El lloc és esmentat ja el 1024. L’església parroquial és poc anterior al 1574.
Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu. Al començament del segle XIX pertanyia al baró de Llinars.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Poble (298 m alt), situat al sector meridional del terme, a l’esquerra de la riera de Llémena. L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
El lloc formà part del terme del castell de Finestres i de la baronia de Santa Pau.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, al sector central del terme, al sud de Vilademuls.
L’antic castell de Guialbes fou bastit a mitjan segle XI al puig de Guialbes pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia aixecat el de Vilademuls, però hom arribà a una concòrdia.
L’església parroquial de Sant Esteve, que correspon a la de l’antic castell, fou reedificada al segle XVIII; en depèn el santuari i antiga col·legiata de les Olives de Sant Esteve de Guialbes.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Poble (705 m alt), al nord del cap del municipi.
De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el lloc d’Amorós.
(Girona, Gironès)
Poble (81 m alt), situat a la dreta del Galligants, molt pròxim a la ciutat. És centrat per l’antic monestir de Sant Daniel, de monges benedictines, l’església del qual és la parroquial.
El lloc formava part, al segle XVII, de la batllia reial de Girona.
Formà municipi independent fins el 1962. Dins l’antic terme, que comprenia tota la vall del Galligants (o la vall de Sant Daniel), hi havia també els nuclis de Vila-roja i Montjuïc.
(Vilobí d’Onyar, Selva)
Poble, fins al primer quart del segle XX pertanyia al municipi de Brunyola, al sector septentrional del terme, a l’esquerra de l’Onyar.
L’església parroquial de Sant Dalmai havia estat possessió del monestir de Breda.
El lloc depengué del castell de Brunyola.
(Navàs, Bages)
(ant: Sant Cugat Salou) Poble i antiga església parroquial (actualment annexa de la de Castelladral), entre els nuclis de Castelladral i de Navars.
Formava part de l’alou llegat al monestir de Ripoll el 926 pel comte Miró II de Cerdanya. A la segona meitat del segle XI, sota els auspicis de Ripoll, fou aixecada la seva església romànica actual, recentment restaurada.
És un edifici de planta de creu grega amb tres absis situats a l’extrem de la nau central o braç de llevant i a la part llevantina dels braços que formen el creuer. Té cimbori al centre de la creu i tots els seus murs s’ornen amb arcuacions llombardes. És un dels millors edificis del seu gènere.
(Collsuspina, Osona)
Poble (1.008 m alt), situat a la serralada de ponent de la plana de Vic.
L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima. El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897.
L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer. Ha estat restaurada (1974-76). S’hi venera també Sant Pere Màrtir (hom hi fa l’aplec el 29 d’abril).
