Arxiu d'etiquetes: pobles

Siurana de Prades

46 Respostes

(Cornudella de Montsant, Priorat)

Poble (737 m alt). L’església parroquial (Santa Maria) és un edifici romànic dels segles XII-XIII i s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, també romànica.

El seu terme comprenia des de Vimbodí i l’Espluga de Francolí, al nord, fins a Pradell de la Teixeta, Escornalbou i Mont-roig del Camp, al sud.

Quan Tortosa caigué en poder de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1148), s’hi refugià un valí àrab, que resistí en aquelles serres de Prades fins al 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet, el qual fou el primer castlà i governador del castell de Siurana i de la marca de Siurana. Siurana es convertí així en el darrer territori del Principat de presència musulmana.

Sitges, les -Segarra-

1 Resposta

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

(o les Sitges de Florejacs)  Llogaret, al nord del poble, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.

Formava part del comtat d’Urgell.

Sisteró

4 Respostes

(els Plans de Sió, Segarra)

(ant: Sesteró)  Poble de l’antic municipi de les Pallargues, a l’esquerra del Sió.

A l’antiga església parroquial, dedicada a sant Salvador i que més tard depengué de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila.

Sisquer -Solsonès-

3 Respostes

(Guíxers, Solsonès)

Poble disseminat (1.116 m alt), situat en un coll de la serra que separa les valls del Cardener i de l’aigua de Valls. La seva església parroquial és dedicada a sant Esteve.

El lloc és esmentat ja el 839. Des del segle XIV és esmentat el castell de Sisquer. Al segle XIX formà un municipi amb Montcalb i Valls, que depenien de la seva parròquia.

Sescebes d’Empordà *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Climent Sescebes.

Serres, les -Sant Martí de Llémena-

3 Respostes

(Sant Martí de Llémena, Gironès)

(ant: Santa Cecília de Càrcer)  Poble (311 m alt), al sud del poble, aturonat, dominant ja la vall del Ter.

La seva església parroquial (Santa Cecília) és esmentada el 1019.

Serrateix

4 Respostes

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Poble (729 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.

L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble. Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, pre-romànica, mutilada i utilitzada com a habitatge.

Serrat -Ripollès-

2 Respostes

(Queralbs, Ripollès)

Poble. a l’esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.

La riera de Serrat, afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà.

Serra-sanç

1 Resposta

(Sallent de Llobregat, Bages)

Poble disseminat (410 m alt). L’antiga quadra de Serra-sanç (Serra d’en Sanç), s’estén en un altiplà, al nord del cap del municipi, a l’esquerra del Llobregat, entre aquest i el seu afluent el riu de Cornet.

Tingué el seu origen en una propietat donada al monestir de Ripoll, coneguda documentalment des del 951. Essent situada en el territori feudal de Balsareny, la jurisdicció criminal corresponia al baró d’aquest castell, mentre que el monjo cambrer de Ripoll n’exercia la purament civil.

L’església de Sant Miquel de Serra-sanç, documentada ja des del 915, figura com a parròquia a mitjan segle XII, prerrogativa que perdé més endavant. El temple actual és una construcció romànica, del segle XII, que presenta una planta de nau única, ampliada vers llevant amb l’adossament d’un absis semicircular. Sobre el mur de ponent, on s’obre el portal, es dreça un ample i esvelt campanar d’espadanya, amb dues obertures.

Vers tramuntana d’aquesta església, en un planell ocupat mig per boscos mig per conreus, es troben les restes de l’antic mas de Serra-sanç.

Serradell

2 Respostes

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

Poble (965 m alt), fins al 1969 era del terme de Toralla i Serradell, al vessant meridional de les serres de Setcomelles i de Camporan, damunt la riba esquerra del torrent de Serradell (o d’Erinyà).

La seva església parroquial (Sant Andreu) depèn de la d’Erinyà. Damunt el poble, al bosc de Serradell, es troben les restes de l’ermita de Sant Aleix.

Fins a mitjan segle XX era el centre del municipi i li donà el nom.