(Artesa de Segre, Noguera)
Poble, dins l’antic terme de Tudela de Segre, prop del barranc de Senill.
És centrat per l’antic castell de Seró, esmentat al segle XII, transformat en casal, i per l’església parroquial de Santa Maria, reformada als segles XVIII i XIX; aquest conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603.
El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. Dins l’antic terme de Seró hi ha el santuari de Refet.
Poble (1.134 m alt), situat a la vall de Senyús (tributària, per la dreta, de la vall de Cabó), aigua amunt del cap del municipi, de la parròquia del qual depèn la seva església romànica de Sant Iscle.
(Vic, Osona)
Antic municipi, fusionat el 1932 amb l’actual, a la vall del riu Mèder, a l’oest del qual és situat. Era centrat pel poble de Sentfores, dit popularment la Guixa.
La parròquia primitiva (Sant Martí de Sentfores) es troba a l’extrem de ponent del terme, abandonada. Fou consagrada el 1151 en substitució d’una altra de consagrada des del 900. La formació del raval de la Guixa, on hom féu erigir una nova església (1865-78), motivà l’abandonament de l’antiga.
Resten escasses ruïnes del castell de Sentfores, en un puig sobre cal Canonge, el terme del qual és esmentat el 911; el seu domini fou dels cavallers Sentfores, que el tenien en feu de la mitra de Vic; després passà als Centelles i a Bernat III de Cabrera, que el comprà el 1362. La dualitat de domini entre els Cabrera i el domini superior de la mitra foren causa de plets constants entre ambdós senyors els segles XIV i XV. El castell fou enderrocat en la guerra remença del 1472.
(Vilaller, Alta Ribagorça)
(o Senet) Poble (1.309 m alt), a la vall de Barravés, al nord del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.
Aigua amunt del poble hi ha la presa de Senet, que, per la dreta del riu, deriva l’aigua cap a la central hidroelèctrica de Senet, la mateixa aigua es conduïda després cap a la central del Pont de Suert.
Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble, al sector nord-est del terme, a la conca del Llobregós.
L’església parroquial de Sant Sebastià havia estat sufragània de la de Sanaüja.
Formà part de la baronia de Florejacs, que passà als marquesos de Gironella.
(Navès, Solsonès)
Llogaret (1.059 m alt), en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(ant: Sersui) Poble, fins al 1969 del terme de Montcortès de Pallars, a la vall d’Ancs, al nord del terme.
La seva església parroquial de Santa Coloma (que tenia annexa l’església de Balestui) depèn de la d’Ancs.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (1.260 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, a l’antic terme de la Vall de Castellbó, damunt Albet.
La seva església depèn de la de Santa Creu de Castellbó.
(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pau de Seguries.
(Savallà del Comtat, Conca de Barberà)
Poble (784 m alt), a l’oest del terme, aturonat entre els torrents de Segura i el de Saladera, tributaris del riu Corb. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
El castell de Segura, del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123. El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa.
Dades dels Països Catalans 