(Alt Urgell)
Nom oficial del municipi de les Valls d’Aguilar, després de l’agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d’Ares i Castellàs.
Solineu
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pobles
Solans -Alt Urgell-
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret, dins l’antic terme de Guils de Cantó. És situat a l’esquerra del riu de Solans, afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó.
Aigua amunt del nucli hi ha l’església de Sant Miquel.
Solanelles -Anoia-
(els Prats de Rei, Anoia)
Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi.
És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els segles XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l’abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur.
Entre el 1788 i el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia, tot i dependre dels Prats de Rei, fins que el 1840 passà a dependre del batlle de la vila. La sufragània fou suprimida i fusionada amb la parròquia dels Prats de Rei.
Solanell
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (2.009 m alt), de l’antic municipi d’Aravell, antigament del de la Vall de Castellbó, al nord de la vila de Castellbó, sota l’església parroquial, al vessant meridional del pic de Solanell, un dels cims de la serra que separa les valls de Castellbó i de la Ribalera.
El lloc és esmentat el 839.
Sobrestany
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Poble, a l’extrem septentrional del terme, al peu del massís de Montgrí, prop de l’antic estany de Bellcaire.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Bellcaire d’Empordà.
Sobrànigues
(Sant Jordi Desvalls, Gironès)
Poble, al sector meridional del terme, a l’esquerra del Ter.
El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona.
Sobirana
(Balsareny, Bages)
(o Sobirana de Ferrans) Caseria, en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, a ponent del terme.
L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan segle XII i dedicada potser aleshores a sant Joan; d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana.
Siuret
(Vidrà, Ripollès)
Poble, al vessant meridional de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà.
Siurana de Prades
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (737 m alt). L’església parroquial (Santa Maria) és un edifici romànic dels segles XII-XIII i s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Aigua, també romànica.
El seu terme comprenia des de Vimbodí i l’Espluga de Francolí, al nord, fins a Pradell de la Teixeta, Escornalbou i Mont-roig del Camp, al sud.
Quan Tortosa caigué en poder de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1148), s’hi refugià un valí àrab, que resistí en aquelles serres de Prades fins al 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet, el qual fou el primer castlà i governador del castell de Siurana i de la marca de Siurana. Siurana es convertí així en el darrer territori del Principat de presència musulmana.
Sitges, les -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
(o les Sitges de Florejacs) Llogaret, al nord del poble, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 