(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.393 m alt), situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua. L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos.
El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d’Àneu.
Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d’Alt Àneu.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble disseminat, situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina. Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius.
El lloc ja és esmentat al segle X; l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius.
(Alt Urgell)
Nom oficial del municipi de les Valls d’Aguilar, després de l’agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d’Ares i Castellàs.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Llogaret, dins l’antic terme de Guils de Cantó. És situat a l’esquerra del riu de Solans, afluent, per la dreta, del riu de Guils, que neix al vessant meridional del coll del Cantó.
Aigua amunt del nucli hi ha l’església de Sant Miquel.
(els Prats de Rei, Anoia)
Poble i antic terme, fusionat el 1788 al municipi.
És centrat, al sector nord del terme, a 765 m alt, per l’església de Sant Gil, existent ja el 1139 i que fou sufragània de Sant Pere Sallavinera, entre els segles XV i XIX, i després dels Prats de Rei. El seu domini pertanyia a l’abadessa de Valldaura (Berguedà), i el 1320 el rei Joan I vengué la seva jurisdicció al baró de Segur.
Entre el 1788 i el 1840 formà, amb Puigdemàger, Seguers i la quadra de Galí, una batllia pròpia, tot i dependre dels Prats de Rei, fins que el 1840 passà a dependre del batlle de la vila. La sufragània fou suprimida i fusionada amb la parròquia dels Prats de Rei.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (2.009 m alt), de l’antic municipi d’Aravell, antigament del de la Vall de Castellbó, al nord de la vila de Castellbó, sota l’església parroquial, al vessant meridional del pic de Solanell, un dels cims de la serra que separa les valls de Castellbó i de la Ribalera.
El lloc és esmentat el 839.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Poble, a l’extrem septentrional del terme, al peu del massís de Montgrí, prop de l’antic estany de Bellcaire.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Bellcaire d’Empordà.
(Sant Jordi Desvalls, Gironès)
Poble, al sector meridional del terme, a l’esquerra del Ter.
El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona.
(Balsareny, Bages)
(o Sobirana de Ferrans) Caseria, en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, a ponent del terme.
L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan segle XII i dedicada potser aleshores a sant Joan; d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana.
(Vidrà, Ripollès)
Poble, al vessant meridional de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà.
