Arxiu d'etiquetes: pobles

Tavascan

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o Tabescan)  Poble (1.116 m alt), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.

Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroèlectrica de Tavascan, subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte.

L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Taús

(Noves de Segre, Alt Urgell)

Poble (1.462 m alt), situat a la capçalera del riu Major. L’església parroquial és dedicada a sant Julià; al sud del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí. La parròquia és esmentada ja el 839.

El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan segle XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells (dins el terme actual) i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell. El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet (mort el 1170) motivà la seva annexió al patrimoni dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò.

Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Taüll

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Poble (1.495 m alt) de l’antic municipi de Barruera. situat a la vall de Boi.

Esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, totes dues del segle XII, d’on prové un dels conjunts murals romànics més notables de Catalunya, especialment el Pantocràtor de Sant Climent, que dóna nom al mestre de Taüll, que actualment es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona).

Tartareu

(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)

Poble (538 m alt), a la capçalera del riu de Farfanya, en plena zona muntanyosa dels Aspres al peu de les restes del castell de Tartareu, pres el 1076-78 pel comte Ermengol IV d’Urgell als musulmans.

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció; la primitiva església, al castell, fou atorgada el 1083 a Santa Maria de Solsona. Al segle XVIII, el domini temporal i espiritual del lloc pertanyia al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Tarrós, el

(Tornabous, Urgell)

Poble (279 m alt), situat en un enclavament al mig de la plana, separat del sector principal pel terme d’Agramunt. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví.

El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà.

De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre de 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.

Taravaus

(Navata, Alt Empordà)

Poble (80 m alt) i antic municipi (4,68 km2), agregat el 1969 a l’actual, situat a la dreta del riu Manol. L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321.

Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú. El segle XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres.

L’antic terme comprenia també els veïnats de Corts i de Mas Safont.

Tamariu

(Palafrugell, Baix Empordà)

Poble, situat a la costa, al voltant de la cala de Tamariu de la Costa Brava, entre els caps de Begur i de Sant Sebastià, al peu del massís de Begur, a l’est del cap municipal.

Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, que compta amb nombrosos establiments hotelers, a més de residències secundàries.

Talteüll -Segarra-

(Massoteres, Segarra)

Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós.

La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà.

El 1014 és esmentat el castell de Talteüll.

Talltorta

(Bolvir, Baixa Cerdanya)

Poble (1.097 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent, romànica.

Talltendre

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.579 m alt), arrecerat al turó de la Llacuna. L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és esmentada ja el 839.

Fou municipi independent fins el 1962, en que s’agregà a l’actual. L’antic terme comprenia també el poble d’Ordèn.