Arxiu d'etiquetes: pobles

Talló -Baixa Cerdanya-

10 Respostes

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.060 m alt), al sud de la vila, al pla de Talló, àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.

L’església parroquial de Santa Maria de Talló, romànica (segle XII), ha estat restaurada modernament; té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat. L’església és esmentada ja el 839 (el seu territori és anomenat pagus); al segle XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098. Es mantingué fins al segle XIV i probablement era de tipus augustinià. Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell.

Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver. S’hi venera la Mare de Déu de Talló, talla del segle XIII.

Talladell, el

3 Respostes

(Tàrrega, Urgell)

Poble (390 m alt), a la dreta del riu d’Ondara. L’església parroquial és dedicada a sant Pere d’Alcántara.

El lloc fou donat per Ramon Berenguer I a Ramon Guifré de Vilamur per edificar-hi una torre i establir-hi una població. A mitjan segle XIV figura ja com a propietat dels hospitalers, dins la comanda de Granyena. Part de la jurisdicció era dels ducs d’Híxar.

Fou municipi independent fins el 1969, que s’annexà a l’actual. L’antic terme comprenia també l’antiga abadia cistercenca i posterior santuari del Pedregal, l’antic terme de Lluçà i la quadra de Corbella.

Tallada, la -Segarra-

4 Respostes

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Poble, al sud del terme, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.

El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.

Talaixà

5 Respostes

(Montagut i Oix, Garrotxa)

Poble, situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà (1.252 m alt), contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol.

L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cel·la benedictina; passà després a dependre de Sant Llorenç del Munt.

Taialà

1 Resposta

(Girona, Gironès)

Poble, a l’esquerra del Ter, a l’antic terme de Sant Gregori, dins la zona d’expansió de la ciutat.

De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del segle XIX, la de Sant Ponç.

El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona.

Suterranya

1 Resposta

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble (552 m alt), al peu de la serralada de Sant Corneli. Forma un petit nucli compacte de cases aturonades entorn de l’església parroquial dedicada a sant Serni.

El lloc havia format part de la baronia d’Orcau. Fou municipi independent fins el 1973, que hom agregà a l’actual.

Surroca

7 Respostes

(Ogassa, Ripollès)

(o Sant Martí de Surroca)  Poble (1.236 m alt), centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca; fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors.

És anomenat també Surroca de Dalt, en oposició al nucli de Surroca de Baix (o Surroca d’Ogassa), situat uns 3 km al sud, que es formà a partir del 1835 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter (on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí).

El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torrelles, dins el terme de Sant Joan.

Surri

Deixa un comentari

(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (1.007 m alt) del terme de la Ribera de Cardós, al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.

De la seva església parroquial (Santa Coloma) depèn l’església de Sant Joan, arruïnada.

Surp

8 Respostes

(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.040 m alt), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.

L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Rialb.

Fou municipi independent fins el 1969, en que s’annexa a l’actual. L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d’Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp.

Sucs

1 Resposta

(Lleida, Segrià)

Poble, al nord-oest del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.

El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del segle XVII.

Ha estat repoblat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización.