(el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)
Poble (1.014 m alt), de l’antic municipi de Tost, situat al vessant septentrional de la serra de Tost, dominant, per l’esquerra, la vall del riu de Tost, aigua amunt d’aquest poble, de la parròquia del qual depèn la seva església.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Poble, en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Sanfonts (2 888 m alt.) i de Llacs (2 691 m), drenada pel riu de Tor, que en el seu curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins.
Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica totes dues comarques, que guanya la carena pel port Vell (2475 m) i pel port Negre de Pallars (2519 m).
L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere. Formà un municipi independent fins abans del 1930.
Poble, al sector oriental del terme. L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana d’Empordà.
El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana.
(el Pont de Bar, Alt Urgell)
Poble (1.240 m alt), enlairat damunt el Segre. L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar. Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana.
Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar. L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, actual capital, el poble de Bar, els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L’antiga església parroquial (Sant Vicenç de Toló) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània.
L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.
(Lladurs, Solsonès)
Poble (924 m alt), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud.
El lloc és esmentat ja el 839. L’església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola.
(Santa Maria de Corcó, Osona)
Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria.
Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
(Torrelavit, Alt Penedès)
Poble, en part disseminat, a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit.
L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment.
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, prop de la riera de Cinyana, al sud del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841; havia format part del terme de Bàscara, de la mitra de Girona. Pertangué al comtat de Girona.
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (783 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial (Sant Pere) era un antic monestir de Sant Pere de Tercui, fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes; el lloc passà a dependre de Lavaix. Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII.
