Poble, al sector oriental del terme. L’església de Santa Llúcia és sufragània de la parròquia de Siurana d’Empordà.
El lloc és esmentat ja el 1017 i formà part de la batllia reial de Siurana.
Tonyà
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: pobles
Toloriu
(el Pont de Bar, Alt Urgell)
Poble (1.240 m alt), enlairat damunt el Segre. L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar. Al segle XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana.
Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar. L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, actual capital, el poble de Bar, els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys.
Toló
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L’antiga església parroquial (Sant Vicenç de Toló) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània.
L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.
Timoneda
(Lladurs, Solsonès)
Poble (924 m alt), al cim d’un serrat, que domina la ribera de Canalda, al nord, i la vall del torrent de Rialb, al sud.
El lloc és esmentat ja el 839. L’església parroquial (Santa Eulàlia) fou donada el 1131 pel bisbe d’Urgell a l’església de Solsona; hi té agregada la de Terrassola.
Teuleria de Sant Martí, la
(Santa Maria de Corcó, Osona)
Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria.
Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts.
Terrassola del Penedès
(Torrelavit, Alt Penedès)
Poble, en part disseminat, a la dreta de la riera de Mediona o riu de Bitlles, davant el nucli de Lavit.
L’església parroquial de Sant Marçal, esmentada ja al segle IX, és un notable exemplar romànic, restaurat recentment.
Terradelles -Pla de l’Estany-
(Vilademuls, Pla de l’Estany)
Poble, prop de la riera de Cinyana, al sud del cap del municipi i prop del Vilar de Sant Andreu, l’església del qual depenia de la parròquia de Sant Martí de Terradelles.
El lloc és esmentat ja el 841; havia format part del terme de Bàscara, de la mitra de Girona. Pertangué al comtat de Girona.
Tercui
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (783 m alt), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial (Sant Pere) era un antic monestir de Sant Pere de Tercui, fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes; el lloc passà a dependre de Lavaix. Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII.
Tentellatge
(Navès, Solsonès)
Poble disseminat, a l’est del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà).
N’és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí (annexa a la de Sant Feliu de Lluelles), que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge (afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat), vora la carretera de Berga a Solsona.
Tendrui
(Tremp, Pallars Jussà)
Poble (625 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al voltant de les restes de l’antic castell de Tendrui i de l’església parroquial (Sant Esteve).
El lloc era de la jurisdicció de la col·legiata de Tremp.
Dades dels Països Catalans 