(o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa. L’església, que ja existia el segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè.
Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians.
Fou municipi independent fins al 1883.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 87,87 km2, 1.380 m alt, 691 hab (2012)
(fr: Angoustrine Villeneuve des Escaldes) Situat a l’eix pirinenc, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia. El terreny és molt accidentat i hi abunden els estanys glacials (el de la Bullosa convertit en pantà) i els pasturatges.
Les principals actvitats econòmiques del municipi són la ramaderia i l’agricultura de regadiu.
El poble d’Angostrina és dividit pel riu d’Angostrina, a l’esquerra del qual hi ha el barri de la Part Petita. Hi destaca la església romànica de Sant Andreu, del segle XII, bastida sobre un enorme bloc erràtic, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics.
Dins el terme, que comprèn també el despoblat d’Envalls, s’hi ha trobat un altar dedicat a Júpiter i diverses inscripcions romanes.
(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)
Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.
És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.
Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 43,20 km2, 1.595 m alt, 541 hab (2012)
Ocupa una part de l’alta vall de la Tet i un petit sector de la vall de Lladura, a la vora de la resclosa de Matamala.
La principal font d’ingressos del municipi prové de l’explotació del bosc de la Mata (pi negre). L’agricultura i la ramaderia complementen l’activitat econòmica del municipi. Aprofitament de les pastures naturals, en funció de l’obtenció de llet. A l’estany de la Bullosa, dins el terme, hi ha també un petit centre turístic. La població, que havia experimentat una lenta devallada, inicià una certa recuperació durant el decenni 1960-70 gràcies als esports d’hivern.
El poble es troba sobre un turó, on hi havia hagut el castell dels Angles, testimoniat ja el segle X.
Grafia tradicional del poble d’Enfesta.
Poble (1.350 m alt), situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb la seva altitud, el poble més alt a la vall de Barravés.
Hi passa una pista forestal que arriba fins a la vall de Llauset.
Poble (1.123 m alt), situat a l’esquerra de l’Éssera, a 1,5 km al sud de la vila amb la qual és unit per carretera.
Nom donat al municipi dels Banys d’Arles per l’administració francesa, en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip.
Municipi i capital de la Ribera Alta (País Valencià): 110,46 km2, 14 m alt, 44.518 hab (2014)
(ant: Algesira) Situat al sud de València. El seu nom, que en àrab vol dir l’illa, deriva de l’emplaçament de la capital, que antigament es recloïa dins una colzada del Xúquer.
La reial sèquia del Xúquer rega el terme i hi fa possible l’agricultura de regadiu; l’increment del cultiu de la taronja data del segle XVIII i és actualment de gran importància. A les riberes del Xúquer cultiven arròs, així com altres productes de regadiu: cereals, llegums, hortalisses. Ramaderia avícola, pesca i apicultura. La indústria deriva de l’agricultura: conserves vegetals, preparació de la taronja per a l’exportació, molins arrossers i farineres, també hi ha indústria tèxtil, paperera i de mobles.
És molt probable que el poblament d’Alzira començés a l’edat del bronze; també hi ha diversos testimonis de l’existència d’un nucli de població en època romana, que no es consolidà, però, fins al període de domini musulmà.
Conquerida el 1243 per Jaume I, conservà part de la població sarraïna. Hi havia també una important colònia judaica, la qual emigrà després de les matances del 1391. Les pestes de principi del segle XV acabaren de reduir la població de forma considerable. Tingué una important indústria tèxtil que li donà una certa prosperitat.
El 1520 es declarà favorable als agermanats; hagué de capitular el 1522. Patí una ràpida decadència quan fou decretada l’expulsió dels moriscos. Durant la guerra de Successió es posà al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, per la qual cosa perdé, l’any 1707, els privilegis i els estatuts municipals.
L’Ajuntament (segles XVI-XVII) és un edifici de transició, gòtico-renaixentista.
Enllaç web: Ajuntament
Altre nom del poble del Verger.
