(o Benicalaf) Antic poble i actual districte de la ciutat, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot.
Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L’església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 12,45 km2, 12 m alt, 6.326 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada, al nord de València.
Els regatges derivats de la part baixa de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al conreu de tarongers i d’hortalisses (tomàquets, cebes i carxofes). Al secà, en regressió, es conreen principalment garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La instal·lació d’un polígon industrial ha permès el desenvolupament del sector industrial, hi ha una gran fàbrica de sucs i conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. Àrea comercial de València. La població ha augmentat amb regularitat des del 1900.
El poble, d’origen islàmic, és gairebé unit al nucli de Massamagrell; l’església parroquial de Santa Maria fou acabada el 1734, sobre un temple anterior del segle XV.
Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Sant Onofre de Museros, convertit en mas.
L’any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l’Emperador, que se segregà altre cop el 1985.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,81 km2, 285 m alt, 509 hab (2014)
Situat la serralada pre-bètica valenciana, a l’esquerra del riu de Gorgos. El terme és accidentat pels pics de Tres Penyons i Cavall Verd (800 m alt), entre altres.
El sector agrícola és el recurs econòmic principal; s’hi conreen sobretot cereals, seguits per la vinya, ametllers i oliveres al secà; al regadiu hi ha tarongers. Ramaderia de llana i cabrum. Àrea comercial de Gandia. La població ha oscil·lat durant el segle XX, amb un màxim el 1940 i amb tendència a disminuir.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Miquel.
Dins el terme hi ha el castell de Cotes i, al límit amb el terme de la Vall de Laguar, hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012)
Situat a l’alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d’aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jau, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats.
L’economia del municipi es basa en l’estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern del Coll de Jou. L’agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan segle XIX.
El poble és a l’esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Julià, del segle XV.
Dins el terme hi ha l’antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana.
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 42,10 km2, 130 m alt, 2.679 hab (2012)
(fr: Maureillas Las Illas) Situat a la conca del riu de Morellàs o de les Illes i estès, en part, per la vall del Tec, a l’est de Ceret. El relleu és accidentat al sud per la serra de l’Albera.
L’economia local es basa en l’agricultura de secà i també de regadiu, el principal conreu és la vinya; també hi ha arbres fruiters i hortalisses, complementat amb la ramaderia i algunes petites indústries. Producció de vins de qualitat superior i vins dolços. Darrerament s’hi ha desenvolupat també el turisme. Àrea comercial de Ceret.
El cap municipal és el poble de Morellàs, i a més de l’antic terme de les Illes, el municipi comprèn, també, el de Riunoguers, ambdós annexats el 1972, així com el poble i església de Sant Martí de Fenollet i l’església de Sant Joan de Moranells.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,58 km2, 169 m alt, 7.202 hab (2014)
(o Montserrat) Estès a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre, que li serveix de límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes, com els estreps occidentals de la serra Talaguera, el terme és drenat, a més, per diversos barrancs.
La base de l’economia local és l’agricultura, on prepondera la de secà, dedicada especialment a la vinya, a part de fruiters, oliveres i cereals; al regadiu hi predominen els cítrics. Està complementada per la ramaderia porcina i la indústria, bàsicament agropecuària. Darrerament s’hi ha desenvolupat també l’estiueig. Àrea comercial de València.
El poble, antiga alqueria i fortalesa islàmica, es troba al peu de la serra del Castellet; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Maria, bastida el 1621.
Enllaç web: Ajuntament
(Safor)
Altre nom de la població de Benirredrà.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble (220 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església és dedicada a sant Roc.
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Alpatró, i el 1574, a Benissivà. Era propietat del duc de Gandia i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 (el 1602 era habitat per 39 famílies); posteriorment, fou repoblat per mallorquins.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014)
Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l’avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. Àrea comercial de València.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d’un turó coronat per les restes de l’antic castell de Montroi. L’església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del segle XIX.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,10 km2, 244 m alt, 208 hab (2012)
(o Montoriol d’Avall; fr: Montauriol) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d’Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d’Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard.
L’economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. Àrea comercial de Perpinyà. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa.
El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms.
Dins el municipi hi ha l’església de Sant Amanç i el veïnat de l’Hostalet.
