Arxiu d'etiquetes: pobles

Murla (Marina Alta)

12 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,81 km2, 285 m alt, 509 hab (2014)

Situat la serralada pre-bètica valenciana, a l’esquerra del riu de Gorgos. El terme és accidentat pels pics de Tres Penyons i Cavall Verd (800 m alt), entre altres.

El sector agrícola és el recurs econòmic principal; s’hi conreen sobretot cereals, seguits per la vinya, ametllers i oliveres al secà; al regadiu hi ha tarongers. Ramaderia de llana i cabrum. Àrea comercial de Gandia. La població ha oscil·lat durant el segle XX, amb un màxim el 1940 i amb tendència a disminuir.

El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Miquel.

Dins el terme hi ha el castell de Cotes i, al límit amb el terme de la Vall de Laguar, hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles.

Mosset (Conflent)

19 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012)

Situat a l’alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d’aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jau, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats.

L’economia del municipi es basa en l’estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern del Coll de Jou. L’agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan segle XIX.

El poble és a l’esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Julià, del segle XV.

Dins el terme hi ha l’antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana.

Morellàs i les Illes (Vallespir)

15 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 42,10 km2, 130 m alt, 2.679 hab (2012)

(fr: Maureillas Las Illas) Situat a la conca del riu de Morellàs o de les Illes i estès, en part, per la vall del Tec, a l’est de Ceret. El relleu és accidentat al sud per la serra de l’Albera.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà i també de regadiu, el principal conreu és la vinya; també hi ha arbres fruiters i hortalisses, complementat amb la ramaderia i algunes petites indústries. Producció de vins de qualitat superior i vins dolços. Darrerament s’hi ha desenvolupat també el turisme. Àrea comercial de Ceret.

El cap municipal és el poble de Morellàs, i a més de l’antic terme de les Illes, el municipi comprèn, també, el de Riunoguers, ambdós annexats el 1972, així com el poble i església de Sant Martí de Fenollet i l’església de Sant Joan de Moranells.

Montserrat d’Alcalà (Ribera Alta)

5 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,58 km2, 169 m alt, 7.202 hab (2014)

(o Montserrat) Estès a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre, que li serveix de límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes, com els estreps occidentals de la serra Talaguera, el terme és drenat, a més, per diversos barrancs.

La base de l’economia local és l’agricultura, on prepondera la de secà, dedicada especialment a la vinya, a part de fruiters, oliveres i cereals; al regadiu hi predominen els cítrics. Està complementada per la ramaderia porcina i la indústria, bàsicament agropecuària. Darrerament s’hi ha desenvolupat també l’estiueig. Àrea comercial de València.

El poble, antiga alqueria i fortalesa islàmica, es troba al peu de la serra del Castellet; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Maria, bastida el 1621.

Enllaç web: Ajuntament

Beniardà * -Safor-

Deixa un comentari

(Safor)

Altre nom de la població de Benirredrà.

Benialí -la Vall de Gallinera-

4 Respostes

(la Vall de Gallinera, Marina Alta)

Poble (220 m alt) i cap del municipi, situat vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. L’església és dedicada a sant Roc.

Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Alpatró, i el 1574, a Benissivà. Era propietat del duc de Gandia i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 (el 1602 era habitat per 39 famílies); posteriorment, fou repoblat per mallorquins.

Montroi (Ribera Alta)

2 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 31,39 km2, 145 m alt, 2.857 hab (2014)

Situat al nord-oest de la comarca, a la vall dels Alcalans. El sud del terme és accidentat i una quarta part és cobert de bosc i matoll.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà, que es destina principalment a la vinya; una part dels conreus són de regadiu (tarongers) i completada per l’avicultura i algunes petites indústries, especialment de ceràmica. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu Magre (que creua el sector septentrional del terme), al peu d’un turó coronat per les restes de l’antic castell de Montroi. L’església parroquial de Sant Bartomeu és obra del començament del segle XIX.

Enllaç web: Ajuntament

Montoriol (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,10 km2, 244 m alt, 208 hab (2012)

(o Montoriol d’Avall; fr: Montauriol) Situat a la regió muntanyosa dels Aspres, a la capçalera del Rard, al peu del coll d’Oms, endinsant-se cap al nord per la plana del Rosselló. El terme és drenat per la riera d’Oms i al sector més baix per la riera de Montoriol, capçalera del Rard.

L’economia local és la típica de la zona, basada en el conreu de la vinya i la producció de vi dolç natural. Àrea comercial de Perpinyà. La població, molt disseminada, ha estat sempre escassa.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms.

Dins el municipi hi ha l’església de Sant Amanç i el veïnat de l’Hostalet.

Montner (Rosselló)

4 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,98 km2, 125 m alt, 311 hab (2012)

Situat a la vall de l’Aglí, a les Corberes del Rosselló, entre el pla d’Estagell i el puig de Montner (507 m alt), a l’est del coll de la Batalla; drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, i que aflueix a l’Aglí per la dreta (constituí des del tractat de Corbeil -1258- la frontera franco-catalana).

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de la vinya i l’elaboració de vins d’aperitiu i de vi amb denominació d’origen controlat de Costes de Rosselló, activitats que han donat lloc a una cooperativa vinícola; també hi ha conreus d’arbres fruiters i d’hortalisses.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és troba al límit del pla i del sector muntanyós del municipi.

Dins el terme, al puig de Montner, hi ha les restes de l’antiga torre de Montner (bastida a l’alta edat mitjana i subsistent encara el segle XVI) i el santuari marià de la Força-ral, bastit damunt les ruïnes del castell de la Força-ral.

Montlluís (Alta Cerdanya)

21 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 0,39 km2, 1.586 m alt, 185 hab (2013)

(fr: Mont-Louis) Ocupa una petita extensió de terreny (l’anomenat turó de Montlluís) a l’altiplà de la Perxa, a la dreta de la Tet. Tot el terme és dominat per la ciutadella de Montlluís, notable fortificació dissenyada per Vauban per encàrrec de Lluís XIV de França, bastida a la fi del segle XVII per tal de protegir la frontera amb l’estat espanyol fixada pel tractat dels Pirineus i per l’hostilitat de la població autòctona.

L’economia del municipi es limita a unes modestes activitats agrícoles (patates i farratges) i ramaderes (bestiar oví). Centre d’estiueig i d’esports d’hivern.

El poble conserva les muralles i l’església parroquial fou construïda a mitjan segle XVIII sobre la primitiva capella de la ciutadella.

Al vessant meridional del turó hi havia l’antiga caseria del Vilar d’Ovança, enderrocada per a construir la fortalesa.