Arxiu d'etiquetes: pobles

Navaixes (Alt Palància)

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 7,88 km², 383 m alt, 761 hab (2014)

(cast: Navajas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s’estén a banda i banda d’aquest riu, entre Sogorb i Xèrica.

L’agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s’hi conreen llegums i fruiters. Deus d’aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del segle XX) i que és l’actual base econòmica del municipi. Població en descens.

El poble, a la dreta del Palància, és d’origen islàmic. L’església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum.

Naüja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 5,60 km², 1.350 m alt, 66 hab (2012)

(fr: Nahuja) Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’est, fins al pla de Medes, a l’oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra. El terme és molt accidentat.

L’economia és basa en l’agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d’hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del segle XVII.

Nàquera (Camp de Túria)

8 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 38,71 km², 242 m alt, 6.129 hab (2014)

Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre.

Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Àrea comercial de València. Lloc d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan segle XVIII.

Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze.

Enllaços web: Ajuntament – Soc. Musical Santa Cecília

Benimira * -Safor-

Deixa un comentari

(Safor)

Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.

Benimaurell

1 Resposta

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

(o el Poble de Dalt) Poble (530 m alt), a la dreta i damunt del barranc de l’Infern.

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla (el 1563 tenia 15 focs) agregat el 1535 a la parròquia de Campell.

L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià.

Benimàmet -Horta-

8 Respostes

(València, Horta)

Poble, al nord-oest de la ciutat, a l’extrem de l’Horta. Era un municipi annexionat a València a finals del segle XIX.

És a l’antic camí de Paterna, amb la qual tendeix a formar un continuum urbà, com forma ja amb Burjassot.

Barri de les coves de Benimàmet. Palau edificat pels Codinats (segle XIV).

Benimaclet

6 Respostes

(València, Horta)

Antic poble i actual raval de la ciutat, situat al camí d’Alboraia. L’església parroquial (Santa Maria) depenia de la de Sant Esteve de València, dins el seu terme hi ha el santuari marià de Vera.

Formà un municipi que restà independent fins al 1882.