Arxiu d'etiquetes: pobles

Nàquera (Camp de Túria)

8 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 38,71 km2, 242 m alt, 6.129 hab (2014)

Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l’Horta i el Camp de Morvedre.

Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Àrea comercial de València. Lloc d’estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan segle XVIII.

Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze.

Enllaços web: Ajuntament – Soc. Musical Santa Cecília

Benimira * -Safor-

Deixa un comentari

(Safor)

Antic nom del Rafalet de Bonamira o Llocnou de Sant Jeroni.

Benimaurell

1 Resposta

(la Vall de Laguar, Marina Alta)

(o el Poble de Dalt) Poble (530 m alt), a la dreta i damunt del barranc de l’Infern.

Antic rafal islàmic, fou lloc de moriscs del terme de Murla (el 1563 tenia 15 focs) agregat el 1535 a la parròquia de Campell.

L’església és dedicada a sant Cosme i sant Damià.

Benimàmet -Horta-

8 Respostes

(València, Horta)

Poble, al nord-oest de la ciutat, a l’extrem de l’Horta. Era un municipi annexionat a València a finals del segle XIX.

És a l’antic camí de Paterna, amb la qual tendeix a formar un continuum urbà, com forma ja amb Burjassot.

Barri de les coves de Benimàmet. Palau edificat pels Codinats (segle XIV).

Benimaclet

6 Respostes

(València, Horta)

Antic poble i actual raval de la ciutat, situat al camí d’Alboraia. L’església parroquial (Santa Maria) depenia de la de Sant Esteve de València, dins el seu terme hi ha el santuari marià de Vera.

Formà un municipi que restà independent fins al 1882.

Benifonts

2 Respostes

(Montanui, Ribagorça)

Poble (1.194 m alt), situat a la vall de Castanesa, entre Herbera i Noals, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.

Formava un municipi amb Herbera. L’església depèn de la parròquia de Noals.

Beniferri

2 Respostes

(València, Horta)

Poble, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat. El seu antic terme és regat per les sèquies de Montcada i de Tormos.

Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I el Conqueridor féu sobre el seu territori més de vint donacions fins al 1242.

Benifaraig -Horta-

3 Respostes

(València, Horta)

Poble, situat en plena horta, a 5 km de la ciutat, al límit amb el terme d’Alfara del Patriarca.

Antiga alqueria islàmica, fou cedida a l’orde del Temple (1251). L’església de Santa Maria Magdalena és del segle XVII.

Fou annexat a València el 1900.

Benicalap

3 Respostes

(València, Horta)

(o Benicalaf) Antic poble i actual districte de la ciutat, en plena horta, al llarg de la carretera de Burjassot.

Dins el poble es conserva la casa senyorial, de construcció gòtica de maons. L’església (Sant Roc) esdevingué parroquial el 1902.

Museros (Horta)

8 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 12,45 km2, 12 m alt, 6.326 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial regada per la sèquia de Montcada, al nord de València.

Els regatges derivats de la part baixa de la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al conreu de tarongers i d’hortalisses (tomàquets, cebes i carxofes). Al secà, en regressió, es conreen principalment garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La instal·lació d’un polígon industrial ha permès el desenvolupament del sector industrial, hi ha una gran fàbrica de sucs i conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. Àrea comercial de València. La població ha augmentat amb regularitat des del 1900.

El poble, d’origen islàmic, és gairebé unit al nucli de Massamagrell; l’església parroquial de Santa Maria fou acabada el 1734, sobre un temple anterior del segle XV.

Dins el terme hi ha l’antic convent dominicà de Sant Onofre de Museros, convertit en mas.

L’any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l’Emperador, que se segregà altre cop el 1985.

Enllaç web: Ajuntament