Arxiu d'etiquetes: pobles

Arinsal

1 Resposta

(la Maçana, Andorra)

Poble (1.467 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Arinsal. És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada.

Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic de Sòs pel pont d’Arinsal, a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal (termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino).

L’any 1973 hom hi obrí l’estació d’esquí d’Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial. L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.

Ariany (Mallorca Pla)

1 Resposta

Municipi de Mallorca Pla (Illes Balears): 23,14 km2, 124 m alt, 903 hab (2014)

Situat cap a llevant des Pla, al nord-est de Palma de Mallorca.

Economia agrària. Àrea comercial de Manacor. Població en descens.

El poble és una antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja el segle XVI, començà a parcel·lar les seves propietats al terme de Petra, municipi del qual es va segregar el 1981, després d’haver-ho intentat en dues ocasions més (1925 i 1949). A l’església de la Nostra Senyora d’Ariany, construïda el darrer quart del segle XVIII i esdevinguda església parroquial el 1935, s’hi venera una imatge de la Mare de Déu d’Atocha, que hi va ser portada de Madrid el 1717 pel primer marquès d’Ariany en substitució d’una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus.

Al terme s’hi han trobat jaciments pre-talaiòtics.

Enllaç web: Ajuntament

Argeleta (Alt Millars)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014)

(cast: Argelita)  Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d’Argeleta), afluent, per l’esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins.

L’activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada.

El poble es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l’expulsió del 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població.

Dins el terme es troben l’antic castell de Boinegro i, prop del poble, l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica. Partit judicial de Nules.

Enllaç web: Ajuntament

Argelers (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 58,67 km2, 16 m alt, 9.901 hab (2012)

(fr: Argelès sur Mer; ant: Argilers). Situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa. Al sud del terme hi ha boscs d’alzina surera, que és explotada econòmicament.

La base de l’economia local és l’agricultura (principalment vinya, a més d’arbres fruiters i productes d’horta), a la qual s’ha afegit, darrerament, el turisme, localitzat a la Platja d’Argelers i al Racó.

La vila, cap de cantó, està situada a 2 km del mar; destaca l’església parroquial, del segle XIV, d’un sola nau i conserva un retaule gòtic del segle XV. A la seva platja s’instal·là el 1939 el camp d’Argelers.

Dins el terme, a més d’importants restes arqueològiques, es troben el castell romànic de Pujol, els llogaret de Tatzó d’Avall i de la Pava, l’antic terme de Torreneules, l’antic monestir de Vallbona, la torre de la Maçana, l’església romànica de Sant Llorenç del Mont i el santuari de Vida.

Ares dels Olms (Serrans)

Deixa un comentari

Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)

(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra del Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.

La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.

A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.

Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinarós.

La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.

Dins el terme hi ha la cova Remigia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.

Enllaç web: Ajuntament

Arenys de Lledó (Matarranya)

Deixa un comentari

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 34,27 km2, 381 m alt, 206 hab (2015)

Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars. A la part muntanyosa hi ha boscos de pi blanc, carrascars i brolla.

L’agricultura, amb predomini del secà (conreus de cereals, oliveres, vinya i ametllers) sobre el regadiu (patates, llegums i hortalisses), que aprofita l’aigua del riu i del subsòl. A la ramaderia predomina el bestiar oví, cabrum i porcí. Hom elabora oli i vi. Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu. Àrea comercial de Tortosa i subàrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït una tercera part durant el segle XX.

A la vila, que està situada sobre un turó tocant al riu d’Algars, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic i portal romànic.

Dins el terme es troba també el petit santuari de Sant Hipòlit o Sant Pol.

Enllaç web: Ajuntament

Areny de Noguera (Ribagorça)

Deixa un comentari

Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)

(cast: Arén). Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.

La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.

La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).

Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).

Arenes de Foixà, les *

Deixa un comentari

(Foixà, Baix Empordà)

Altre nom del poble de Sant Llorenç de les Arenes.

Arenals del Sol, els

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó)

Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d’Aigua Amarga i el cap de Santa Pola.

Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d’una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.