Poble i rodal, a l’extrem oriental del terme, vora el mar, al límit amb els termes municipals de Santa Pola i d’Alacant. Hi radica l’aeroport d’Alacant. Zona residencial dels Arenals del Sol. El 1914 esdevingué parròquia.
La platja de l’Altet és de sorra fina, sense edificacions i de gran valor ecològic, per les seves dunes, en una de les quals s’han localitzat les restes d’una vil·la romana del s IdC.
Possessió, a la part de tramuntana, que forma part del sector anomenat la Vall, que drena el barranc d’Algaiarens. Aquest curs d’aigua desemboca a la cala d’Algaiarens, a les platges de la qual apareixen unes dunes quaternàries, que puguen 25 m sobre el mar i són pentinades pels vents del nord.
Una carretera de 15 km, construïda el segle XVIII durant l’ocupació britànica, uneix aquesta possessió amb Ciutadella.
(Alcúdia de Mallorca / Santa Margalida / Artà, Mallorca
Badia de 15 km d’amplada, al nord-est de l’illa, entre els caps de Pinar i Farrutx.
Acaba amb una costa baixa i arenosa amb nombrosos assentaments turístics distribuïts entre els tres termes municipals.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)
Poble, situat a la costa, entre el cap d’Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet.
És un centre de turisme i d’estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d’un petit port.
Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro.
Caseriu. És un dels centres turístics més importants de l’illa.
Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar, oberta a la costa oriental de l’illa. A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors; trenta anys més tard s’hi havien edificat catorze o quinze cases. El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís.
Actualment es troba en plena urbanització i compta amb un bon nombre d’edificacions i amb serveis hotelers.
Caseriu, format al llarg de la platja de l’Albufereta, a l’extrem septentrional de la badia d’Alacant, vora l’antiga Albufereta d’Alacant.
Durant els anys 1960 ha crescut molt ràpidament com a conseqüència del turisme.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 8,27 km2, 6 m alt, 23.572 hab (2014)
Situat al nord de la ciutat de València, a la plana al·luvial costanera, a banda i banda del barranc de Carraixet, oberta al mar per la platja d’Alboraia.
La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada per les sèquies de Rascanya, de Mestalla i de Tormos; a banda de les hortalisses, destaca el conreu de la xufla, base de la coneguda indústria local de l’orxata de xufla. La ramaderia tingué importància i la indústria s’ha desenvolupat en petites empreses provinents de la capital. Àrea comercial de València. La població ha augmentat considerablement.
El poble, una important alqueria en època musulmana, situat a la banda dreta del barranc de Carraixet, tendeix actualment a fusionar-se amb l’àrea urbana de la ciutat de València. L’església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc, és del segle XVIII.
Dins el terme es troben l’ermita i el despoblat de Carraixet, els despoblats de Rafelterràs i de Massamardà i el santuari del Miracle.
Enllaç web: Ajuntament
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Cingala, al nord-est des Port de Pollença. La punta d’Albercutx (o de l’Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx.
Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del segle XVI, en la construcció de la fortalesa d’Albercutx damunt la punta d’Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del segle XVII.
En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire.
Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d’altitud es troba l’antiga talaia d’Albercutx, que encara estava en servei al final del segle XVII.
Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.
(Lloret de Mar / Blanes, Selva)
Platja de la Costa Brava, d’uns 400 m de llargada, envoltada per una frondosa pineda, al límit dels dos municipis. Disposa de tota mena de serveis, equipaments i d’activitats d’oci.
És una prolongació de la platja de Santa Cristina, de la qual està separada per unes roques anomenades la Punta des Canó.
Dades dels Països Catalans 