Hostal, a l’entroncament de la carretera de Solsona a Torà amb la del Miracle, al pla del Boix.
Boix, hostal del
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: planes
Requena (Plana d’Utiel)
Municipi i capital comarcal de la Plana d’Utiel (País Valencià): 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015)
Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l’altiplà de Requena.
Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d’ingressos de l’economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. És centre d’una àrea comercial dependent de la ciutat de València.
La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l’antic castell de Requena, fortalesa del segle XV. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l’església arxiprestal del Salvador i l’antiga parròquia de Santa Maria, modificades al segle XVIII, conserven dos magnífics portals gòtics; la parròquia de Sant Nicolau té el seu origen al segle XIII; l’església de Sant Salvador, del segle XIV, té una interessant portada flamígera del segle XV.
Al segle XIX sorgiren 42 agrupacions noves per a l’explotació de les antigues deveses, entre els quals els pobles i caseries de Calderón, El Campo de Arcís, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Casas del Río, Los Cojos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Los Isidros, Pedrones, El Pontón, La Portera, El Rebollar, Roma, Los Ruices, San Antonio de Requena, Turquía i Villar de Olmos.
.
Pollença (Mallorca Tramuntana)
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 151,7 km2, 47 m alt, 16.088 hab (2014)
Situat a es Raiguer, entre la badia de Pollença (on hi ha la plana de Pollença) i la serra de Sant Vicent, sector est de la de Tramuntana. Comprèn l’extrem septentrional de l’illa i la petita península de Formentor. La costa, molt retallada, abunda en cales i platges, entre les quals sobresurten, ja fora de la seva badia, rematada al nord-est pel cap de Formentor, les cales Figuera i Sant Vicent.
El terme és accidentat, amb una mínima porció dedicada als conreus de secà i de regadiu (horta de Pollença); predominen els cultius de l’olivera, els ametllers i els garrofers. Hi ha ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i aviram. L’afluència del turisme, a causa de l’atracció de les platges i del paisatge, ha determinat la creació d’una important indústria hotelera, a més d’haver-s’hi construït xalets i apartament; té molta anomenada Formentor, però el principal nucli de concentració turística és el Port de Pollença. Àrea comercial d’Inca.
La població, que ha oscil·lat durant tot el segle XX, experimentà un major increment a partir del decenni del 1960.
La vila és al vessant meridional del puig del Calvari. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, santuari del Calvari, antic monestir del Puig de Maria, santuari del Roser Vell. Museu de Costa i Llobera. Festival Internacional de Música.
El terme comprèn a més el castell de Pollença o castell del Rei, la fortalesa d’Albercutx, les valls de Ternelles, en Marc, Sant Vicent, Bóquer, Cuixac, Colonya, Masteguera, Santuïri, l’Almadrava i Eixartell, i les caseries de Ariant, Fartàritx i Son Marc.
Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Ràdio
Biniali -Mallorca-
Poble, a l’esquerra del torrent de Solleric (o torrent de Biniali), al sud del pla de Biniali. L’església de Sant Cristòfor, construïda el segle XVII, esdevingué parroquial el 1934.
Antiga alqueria islàmica, pertangué als vescomtes de Bearn.
Pavies (Alt Palància)
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,41 km2, 738 m alt, 54 hab (2014)
(cast: Pavías) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, entre les conques del Millars i el Palància, al sector oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Millars, és accidentat per la serra d’Espadà. El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres. Els boscs de pins i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts.
Modesta agricultura, la producció d’oli, vi i cereals, així com una minsa ramaderia (porcs i cabres), n’és la principal riquesa. La propietat de la terra és molt fragmentada en règim d’explotació directa. Població en descens.
El poble aglutina tota la població del municipi. Església parroquial de Santa Caterina.
Enllaç web: Ajuntament
Paüls, les (Ribagorça)
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 81,74 km2, 1.431 m alt, 304 hab (2014)
(cast: Laspaúles) Situat a la vall de l’Isàvena (vall de les Paüls), afluent de l’Éssera, entre la serra d’Urmella i la de Vallabriga. El terme, que comprèn l’alta conca del riu, és molt accidentat i en bona part cobert de bosc i prats.
Agricultura de secà (cereals, patates i vinya), localitzada al sector central, més planer (altiplans de les Paüls). Ramaderia (bestiar boví, per a la producció de llet). Àrea comercial del Pont de Suert.
La vila és enlairada damunt la riba dreta de l’Isàvena. Església parroquial de Sant Pere.
Comprèn els antics termes de Nerill i d’Espès, annexats el 1966, a més dels pobles de Villarrué i Suïls, la caseria de Vilaplana, el llogaret d’Alins d’Isàvena i la quadra de Rins.
Onil (Alcoià)
Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 48,41 km2, 697 m alt, 7.565 hab (2014)
Situat a la vora del riu Verd o de Castalla, al sector septentrional de la foia de Castalla, al sud-oest d’Alcoi. El sector nord del terme és accidentat per la serra d’Onil (1.018 m alt) i el pla d’Onil. Drenen el terme el riu Verd i diversos barrancs afluents.
Agricultura de secà (cereals, olivera i vinya) i de regadiu (hortalisses), amb aigua procedent de diverses fonts. Explotacions avícoles. La principal font de riquesa és la indústria, i la fabricació de joguines és la principal activitat industrial, juntament amb la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alcoi. La població és mantingué estacionària durant la primera meitat del segle XX i registrà un creixement important entre el 1950 i el 1965, a causa de l’afluència d’immigrants d’Andalusia i de la Manxa.
La vila conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l’església parroquial de Sant Jaume), obra del segle XVII.
El municipi comprèn, també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan.
Enllaç web: Ajuntament
Muro d’Alcoi (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 30,24 km2, 410 m alt, 9.114 hab (2014)
(o Muro del Comtat) Situat a la depressió de la serralada pre-bètica d’Alcoi, al peu de les serres de Benicadell i de Mariola, a l’esquerra del riu d’Alcoi i regat pel seu afluent, el riu d’Agres, on es barrejen al pla de Muro, al nord de Cocentaina. El terreny és accidentat.
L’agricultura, que està en regressió, és de regadiu gràcies al regatges derivats de l’Agres així com al rec de Palacio; s’hi conreen hortalisses i arbres fruiters; al secà, amb una major extensió, destaquen les oliveres. Gràcies a la proximitat d’Alcoi, s’hi ha desenvolupat un notable sector industrial: tèxtil (filats), alimentàries, etc. Àrea comercial d’Alcoi. La població tendeix a augmentar.
La vila és en un replà, a l’interfluvi dels rius d’Agres i d’Alcoi; l’església parroquial de Sant Joan Baptista va ésser acabada el 1837.
El terme comprèn, també, el poble de Setla de Nunyes, els llogarets de Benàmer i l’Alquerieta de Jordà i els despoblats de Turballos i la Plana.
Enllaços web: Ajuntament – Grup de Danses Baladre
Bell-lloc, son -Menorca-
Possessió, a l’oest de la vila, al centre dels plans de son Bell-lloc.
Llíber (Marina Alta)
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,93 km2, 274 m alt, 1.080 hab (2014)
Situat a la vall de Xaló, al Marquesat, sobre el riu de Gorgos, el qual forma el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló. Relleu accidentat per la penya Roja i la lloma Llarga (Cau, 724 m alt). Més de la meitat del terme és incult (pinar i garriga).
L’agricultura és la principal riquesa, amb conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. Àrea comercial de Benissa. La població, en descens des de mitjan segle XIX, a causa d’una llarga emigració cap a diversos indrets, especialment vers França, últimament s’ha estabilitzat.
El poble s’agombola al peu de la solana de la Muntanyeta; hi domina l’església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. Antic lloc de moriscs, fou repoblat en part per mallorquins.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Marnes i la Cuta, la caseria i antic lloc de Gorgos i la partida i caseria d’Alcau.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 