Arxiu d'etiquetes: Plana d’Utiel

Xera (Plana d’Utiel)

5 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 49,7 km2, 600 m alt, 536 hab (2014)

(cast: Chera) Situat a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, forma la vall mitjana del riu de Xera (o riu de Sot, o rambla d’El Reatillo), afluent del Túria per la dreta, al qual s’uneix a Xulella (Serrans), a la zona de parla castellana del País Valencià. Força accidentat.

Economia agrícola; és conrea una petita part del terme, i els conreus més estesos són els ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia de llana.

El poble, d’origen islàmic, és situat sobre la carretera de Requena a Llosa del Bisbe, sorgit dins el terme del castell de Xera, bastit vora el riu, sota el qual es formà el poble de Sot de Xera; l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels era, fins al segle XIX, un simple santuari, fundat el 1687.

Dins el terme s’hi localitza el pantà de Buseo, construït entre el 1903 i el 1913.

Villargordo del Cabriel (Plana d’Utiel)

2 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 71,6 km2, 864 m alt, 654 hab (2014)

(o Villagordo del Cabriel) Situat a al zona de parla castellana del País Valencià, a l’oest de la comarca, al límit amb la Manxa, a l’esquerra del Cabriol, sobre l’embassament de Contreras.

Predomini del secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina. Al nord-oest de la vila hi ha unes salines. Àrea comercial d’Utiel.

La població mantingué un augment al llarg del segle XIX, fins al 1920, i s’estabilitzà després. La construcció d’una resclosa l’augmentà lleugerament, però al seu acabament motivà un fort despoblament.

La vila està situada a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. Església parroquial de Sant Roc.

Pertangué a Castella fins al 1851.

Venta del Moro (Plana d’Utiel)

8 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 271,92 km2, 724 m alt, 1.592 hab (1999)

Situat al sud-oest de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra de Rubial.

Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pineda i matollar, la resta és ocupada per l’agricultura de secà, i el conreu més estès és la vinya; uns altres conreus són els cereals, les oliveres i els ametllers. Ramaderia de llana. Població en descens.

La vila és al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la rambla Albosa; església parroquial de la Mare de Déu de Loreto.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Casas del Rey, Casas de Moya, Casas de Pradas i Jaraguas i els llogarets de Los Marcos i Las Monjas.

Campo de Arcís, El

1 Resposta

(Requena, Plana d’Utiel)

Poble, situat a 8 km al sud-oest de la ciutat, al centre d’una gran plana vinatera.

La sèquia d’El Campo de Arcís pren l’aigua del riu Magre.

Utiel (Plana d’Utiel)

19 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 236,9 km2, 735 m alt, 12.082 hab (2014)

Situat al curs alt de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, a la zona de parla castellana del País Valencià. El relleu és format per un altiplà i per la serra d’Utiel i la d’El Negrete. El 40 % de l’extens terme és ocupat per boscs de pins i matollar.

Agricultura, dominada pel conreu de vinyes, a part de cereals i oliveres. Bestiar boví i oví, avicultura. Cooperativa vinícola, que es compta entre les més grans d’Espanya. Indústria alimentària. Centre de l’àrea comercial, que comprèn municipis de les províncies de València i Conca.

La ciutat, d’origen islàmic (Torrutiel), és a l’esquerra del riu Magre; església parroquial de l’Assumpció, bastida en 1517-48; casa de la ciutat del 1788.

El municipi comprèn, a més, el poble de Las Casas, Los Corrales, Las Cuevas i la Torre.

El municipi comparteix de fet la capitalitat comarcal amb Requena. Fou cap del corregiment d’Utiel des del 1630 fins al 1834.

Calderón

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel)

Llogaret, a la dreta del riu Magre.

Cabrelles, serra de les

9 Respostes

(Requena, Plana d’Utiel / Setaigües, Foia de Bunyol)

(cast: de Las Cabrillas) Alineació muntanyosa (963 m alt), formada per un sinclinal cretaci elevat d’orientació general nord-oest – sud-est, al sud de la serra d’El Tejo, al límit entre les dues comarques, frontera històrica entre el País Valencià i Castella.

A l’inici de la Guerra del Francès les tropes del mariscal Moncey (8.000 homes) hi derrotaren les tropes de voluntaris inexperts que intentaven de defensar València el 24 de juny de 1808, dies després d’una primera derrota al pont de Pajazo, damunt el Cabriol.

Hom anomena carretera de les Cabrelles la carretera de València a Madrid per Requena.

Sinarques (Plana d’Utiel)

9 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 102,52 km2, 899 m alt, 1.168 hab (2015)

(ant: Senarques, cast: Sinarcas) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb la Manxa; forma part de l’altiplà de Requena. És drenat per El Ragajo, afluent per la dreta del Túria i accidentat per la serra d’El Picacho (1.305 m alt), al nord-oest. Gran part del terme municipal és boscat (pins, alzines) i ocupat pel matollar.

L’agricultura és bàsicament de secà i el principal conreu és la vinya, seguida dels cereals i el gira-sol. Ramaderia porcina i ovina; avicultura i apicultura. Explotació forestal (serradores). Indústries de materials per a la construcció i alimentàries. Àrea comercial de Requena.

La vila és al peu d’El Carpio (1.053 m alt); l’església parroquial de Sant Jaume fou bastida a partir del 1600.

El municipi comprèn també les caseries de Lobos Lobos i Lurdilla.

El 1597 fou creat el comtat de Sinarques.

Buseo, pantà de

2 Respostes

(Xera, Plana d’Utiel)

Pantà del riu de Xera, al sud del poble, destinat al regatge.

La presa fou construïda entre el 1903 i el 1913.

Requena (Plana d’Utiel)

56 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Plana d’Utiel (País Valencià): 814,20 km2, 692 m alt, 20.621 hab (2015)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sud-est de la comarca, el seu terme, el més extens del País Valencià, ocupa prop de la meitat del territori comarcal i és regat pels rius Magre, Reatillo i Cabriol, que en forma el límit sud-occidental. Format al sector oriental de l’altiplà de Requena.

Predomini del secà (vinya, cereals, ametllers, oliveres i fruiters) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia porcina, ovina i granges d’aviram. Apicultura. Dins el sector secundari hi sobresurt la indústria alimentària, especialment la producció de vi, que constitueix una de les fonts d’ingressos de l’economia local; altres indústries són la tèxtil, de la fusta i mobles i la metal·lúrgica. És centre d’una àrea comercial dependent de la ciutat de València.

La ciutat és prop de la riba esquerra del Magre, a la sortida dels ports (serra de les Cabrelles); conserva en el nucli antic, anomenat la Villa, el caràcter medieval, i és a redós de l’antic castell de Requena, fortalesa del segle XV. Entre els diversos monuments que conserva cal esmentar l’església arxiprestal del Salvador i l’antiga parròquia de Santa Maria, modificades al segle XVIII, conserven dos magnífics portals gòtics; la parròquia de Sant Nicolau té el seu origen al segle XIII; l’església de Sant Salvador, del segle XIV, té una interessant portada flamígera del segle XV.

Al segle XIX sorgiren 42 agrupacions noves per a l’explotació de les antigues deveses, entre els quals els pobles i caseries de Calderón, El Campo de Arcís, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Casas del Río, Los Cojos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Los Isidros, Pedrones, El Pontón, La Portera, El Rebollar, Roma, Los Ruices, San Antonio de Requena, Turquía i Villar de Olmos.

.