Vila (11 m alt), un quilòmetre al nord-est del cap del municipi, vora la carretera de Borriana. L’església parroquial (els Àngels) depèn de la de Nules. Conserva les antigues muralles.
Era lloc mixt de cristians vells (101 focs el 1609) i de moriscs (30 focs el 1602), aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó.
Fou cap del marquesat de Mascarell, i fins a la segona meitat del segle XIX formà un municipi.
Partida, al nord-est de la vila.
Antiga alqueria.
Antiga alqueria, una de les que originaren el veïnat i parròquia de les Alqueries.
Barri de la població.
Despoblat i partida, situat al sud-oest de la ciutat i regat per la sèquia de Llombai.
Barri marítim de la ciutat. Té origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el seu desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del Port de Borriana.
El treball als magatzems de taronja i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d’introducció recent i desenvolupament més aviat local.
el Grau d’Amposta (Amposta, Montsià) Raval de la ciutat, vora l’Ebre.
el Grau de Benicarló (Benicarló, Baix Maestrat) Antic nucli marítim, actualment confós en l’aglomeració de la ciutat.
el Grau de Moncofa (Moncofa, Plana Baixa) Poble i barri marítim de la vila. La tradicional activitat pesquera és en curs de desaparició.
el Grau de Nules (Nules, Plana Baixa) Raval marítim de la vila.
Despoblat, al límit amb el terme de l’Alcora (Alcalatén), a la confluència del barranc de la Graïllera (que davalla de Llucena) amb el Millars, a l’indret on hi ha el pantà del Sitjar.
Partida, al nord de la vila.
Dades dels Països Catalans 