Arxiu d'etiquetes: Plana Baixa

Nules (Plana Baixa)

19 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 50,53 km2, 13 m alt, 13.456 hab (2014)

(o Nul·les) Situat a la Plana Central, al sud-est de Castelló de la Plana, vora la costa mediterrània. Vers l’interior el terme és accidentat (Font de Cabres, 631 m).

Les sèquies derivades del Millars fan possible l’agricultura de regadiu, a la qual és dedicada la major part de l’extensió total: hi predominen les taronges i les hortalisses; el conreu de l’arròs, pràcticament abandonat, fou substituït per les hortalisses i els fruiters. Al secà hi ha conreus de garrofers i oliveres. La principal indústria és la fabricació de materials per a la construcció (maons, rajoleria, ceràmica), seguida de la mecànica, l’alimentària i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El principal augment demogràfic del segle XX ha estat experimentat a partir de la dècada de 1940.

L’església parroquial de la vila és dedicada a sant Bartomeu i conserva un calze del segle XVI i una veracreu del 1714. Hi ha també el santuari de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila, i les esglésies de dos antics convents (Sant Blai i de la Sang). S’han trobat inscripcions i restes d’una vil·la romana prop del barranc de la Fontfreda. Fou centre de la baronia i del marquesat de Nules.

El terme comprèn, a més, la vila de Mascarell, el raval i la colònia d’estiu de la platja o del Grau de Nules, la caseria de Benicató i les partides de Pinet i de la Goleta.

Enllaç web: Ajuntament

Benigasló

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 27 famílies el 1602.

Benigafull

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 73 famílies el 1602.

Benicató

1 Resposta

(Nules, Plana Baixa)

Partida i caseriu. Era una antiga vil·la romana (el Museu Provincial de Castelló se’n conserva un mosaïc).

Moncofa (Plana Baixa)

3 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 6 m alt, 6.339 hab (2014)

Situat al litoral (on té una platja plana i sorrenca d’uns 4 km de longitud), a la conca baixa del Belcaire i al peu de la serra d’Almenara, al sud-oest de Castelló de la Plana.

El terme és pla i dedicat en gran part a l’agricultura de regadiu, base de l’economia local, que hi és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; el conreu principal és el de taronges, hortalisses i fruiters. Darrerament s’hi ha desenvolupat també la indústria (tradicionalment agropecuària i de materials per a la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població manté un creixement que s’ha duplicat des del 1900.

La vila, d’origen islàmic, es troba a la plana, prop de la costa, on hi ha el barri marítim del Grau de Moncofa; l’església parroquial és consagrada a santa Maria Magdalena.

Enllaç web: Ajuntament

Bellaguarda -Plana Baixa-

1 Resposta

(les Alqueries, Plana Baixa)

Caseriu. Una de les antigues alqueries que el 1985 formaren el municipi.

Llosa de la Plana, la (Plana Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 10,03 km2, 19 m alt, 972 hab (2014)

(o d’Almenara) Situat al nord de la serra d’Almenara, al sud-est del municipi de la Vall d’Uixó, vora la costa. Al nord està accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.

Bona part del terme és ocupat pels conreus; al regadiu es conreen especialment tarongers, al secà predominen els garrofers. La ramaderia (bestiar oví) és poc important. Indústries derivades de l’agricultura (conserves fruiteres). Incipient activitat turística. Àrea comercial de València. La població ha crescut al llarg de tot el segle XX, especialment durant el període 1960-80.

El poble és prop de l’antic camí de Barcelona a València i és d’origen islàmic; l’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador.

El terme comprèn, a més, una part del barri turístic i marítim de Casablanca, en part a Almenara.

Enllaç web: Ajuntament

Eslida (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 18,13 km2, 381 m alt, 877 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, o riu d’Eslida; el coll d’Eslida (688 m alt) comunica la vall amb la conca del Palància; al vessant sud de la serra d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. Terreny muntanyós.

Hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L’altra font de l’economia és el turisme interior; l’agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població no ha parat de disminuir durant tot el segle XX.

La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Eslida; l’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d’Espadà (1526).

Enllaç web: Ajuntament

Borriana (Plana Baixa)

56 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Plana Baixa (País Valencià): 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014)

(cast: Burriana) Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord.

Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s’alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrere per l’exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l’agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L’increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan segle XIX. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l’església parroquial de Sant Salvador, amb absis gòtic del segle XIII, l’antic convent de la Mercè i el Museu Històric Municipal (1967).

Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, hi ha els santuaris de l’Ecce Homo i de la Misericòrdia, la parròquia rural de Santa Bàrbara, el barri de l’estació de Borriana, els barris marítims del Grau de Borriana i del Port de Borriana, i la colònia del Millars.

HISTÒRIA.- L’any 1094 fou firmat a la ciutat el pacte de Borriana d’ajuda mútua entre el Cid i el rei Pere I d’Aragó i de Navarra. Després Jaume I de Catalunya va conquerir Borriana l’any 1233. Els templers hi crearen la comanda de Borriana, que passà a l’orde de Montesa. Fou la població més important de la Plana, anomenada també plana de Borriana. Es negà a sumar-se a la revolta de les Germanies (1520). El paludisme, produït pels conreus d’arròs, en provocà la decadència, la qual només fou resolta amb el sanejament de la zona al final del segle XVIII i la introducció del conreu de cítrics al segle XIX.

Enllaços web: Ajuntament – Gegants i Cabuts – Institut Jaume I

Betxí (Plana Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014)

Situat al peu de la serra d’Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. Al sud i a l’oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí).

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Àrea comercial de Castelló. Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys.

La vila, d’origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l’antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l’ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes.

El baixador de Betxí del ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament