Agricultura primordialment de regadiu, gràcies a les aigües derivades del canal d’Urgell; els conreus més estesos són els de cereals (blat, moresc), fruiters i farratges. Ramaderia (bestiar oví i porcí) i avicultura. S’hi ha instal·lat la Cooperativa Industrial Urgell. Àrea comercial de Lleida.
El poble és a la vora de la carretera de Barcelona a Lleida. L’església parroquial de Sant Bartomeu s’edificà al segle XVIII sobre el solar de l’antic castell de Sidamon. Al tossal de les Tenalles hi ha vestigis d’una necròpoli romana.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de la Quadra.
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 8,88 km2, 216 m alt, 637 hab (2017)
Situat a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent el 1930, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la Noguera.
L’agricultura de regadiu ocupa més del 85% del total conreat i es destina a cereals (especialment blat), farratges (blat de moro, alfals), hortalisses i arbres fruiters (pera llimonera). Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles i de conills. Petita indústria (taller de confecció). Àrea comercial de Lleida.
El poble és al sector de l’esquerra del riu Corb. L’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan, fou bastida el 1776 i té com a sufragània la dels Arcs.
GEOGRAFIA FÍSICA – Des del punt de vista fisiogràfic, ocupa gran part de la plana d’Urgell, constituïda per argiles i gresos disposats en línies horitzontals estratificades. L’erosió irregular, deguda a intenses accions torrencials, provocà la creació de sectors isolats més baixos entre planells, que es convertiren en aiguamolls i definiren el típic tret local de l’endorreisme (l’antic estany de Vila-sana, el d’Ivars, etc).
El clima és mediterrani amb tendència continental, amb temperatures de més de 30ºC de màxima als mesos d’estiu, i mínimes per sota dels 0ºC a l’hivern; les precipitacions són de l’ordre dels 400 mm anuals, amb un màxim primaverenc i un mínim estiuenc; són freqüents les boires associades als anticiclons hivernals. Part de la comarca està drenada pel riu Corb, afluent del Segre, que presenta un curs irregular i cabal imprecís.
La vegetació potencial és de carrascars, però ha estat substituïda en benefici de l’aprofitament agrícola mitjançant canals de regatge (canal d’Urgell, canal auxiliar d’Urgell, canal del Sió, etc); és precisament aquest factor el que ha motivat, des de fa més d’un segle, la transformació humana de la comarca, amb un notable increment del nivell de vida.
POBLACIÓ – Així doncs, l’evolució demogràfica de la comarca va lligada a l’explotació de les terres i en especial al canvi sofert per les activitats agrícoles des de l’entrada en funcionament del canal d’Urgell (1852). La població de començament del segle XX superava per poc els 17.000 h, mentre que 30 anys després la xifra superava els 24.000 h; les dècades del 1930 i 1940 foren d’estancament, però un cop iniciat el desenvolupament ramader i industrial dels decennis 1960 i 1970, les xifres de població es tornaren a revifar i arribaren a prop dels 28.000 h el 1981. Gran part d’aquest increment de població ha estat capitalitzat per la capital, Mollerussa, la qual concentra el 33% de la població total; dels quinze municipis restants que componen la comarca, onze no superen els 2.000 h.
ECONOMIA – Els conreus, que històricament havien estat típicament mediterranis de secà (oliveres, ametllers), ocupen en l’actualitat una petita part i han estat substituïts pels de regadiu; dominen els farratges (alfals), els cereals (blat de moro) i els arbres fruiters (pomeres, pereres, presseguers). La ramaderia té un pes destacable dins l’economia comarcal; sobresurt el porcí (pel nombre de caps ocupa el quart lloc de tot Catalunya), el boví per a la producció de llet i les granges d’aviram i conills. El sector secundari té localitzada la seva activitat al centre de la comarca, en especial a Mollerussa; són importants les indústries derivades del sector agrícola (alimentàries, conserveres, làctics, càrniques, etc), les de materials per a la construcció i en menor grau les metal·lúrgiques i les tèxtils. Des del punt de vista comercial, malgrat l’atracció del mercat de Mollerussa, la comarca depèn de la ciutat de Lleida.
HISTÒRIA – La creació de la comarca del Pla d’Urgell no s’esdevingué fins al 1988, quan una llei del Parlament de Catalunya aprovà la modificació comarcal que va permetre la segregació de diversos municipis de les comarques frontereres.
Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 12,27 km2, 250 m alt, 2.183 hab (2017)
Situat a la pla d’Urgell, a l’esquerra del Corb, afluent del Segre, a la zona de regatge del canal d’Urgell, al nord de Mollerussa. Amb prou feines té accidents orogràfics i la totalitat de la seva superfície és plana.
La base de l’economia és l’agricultura de regadiu: cereals, fruiters i productes d’horta. Ramaderia (bovins, ovins, porcins). Indústria alimentària, amb la Cooperativa Agrícola del Camp, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, i tèxtil. Àrea comercial de Lleida.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, erigida el 1802, d’estil barroc i amb una portada curiosa.
Al terme hi ha l’ermita de Santa Llúcia, on hi ha la tomba de mossèn Ignasi Carbó i Florensa.
Municipi i cap comarcal del Pla d’Urgell (Catalunya): 7,08 km2, 250 m alt, 14.574 hab (2017)
Situat al centre mateix de la comarca, a l’est de Lleida.
Els conreus de regadiu, alimentats pel canal d’Urgell, amb aigua procedent del Segre, ocupen gran part de la superfície del terme; s’hi conreen cereals i arbres fruiters (pomeres, presseguers). La ramaderia és important (vaques lleteres, ovelles i porcs; aviram). Però les bases de l’economia local i les causes del notable creixement demogràfic experimentat pel municipi durant tot el segle XX són la indústria, especialment el sector agropecuari (escorxadors de porcs, fabricació de pinsos i derivats de la llet: llet condensada), la paperera, la metal·lúrgica i la tèxtil (gèneres de punt). També hi té importància la funció comercial, que ha experimentat un fort impuls els últims anys.
La població s’ha quintuplicat des del 1900, degut a la seva situació, relativament allunyada de Lleida, i al seu emplaçament. Àrea comercial de Lleida.
La ciutat, situada a banda i banda de la carretera de Barcelona a Lleida, s’originà, sembla, al voltant d’un hostal situat al camí ral; és dominada per l’església de Sant Jaume (arxiprestal des del 1897) i és seu de la Comunitat General de Regants del Canal d’Urgell. Des del 1872 s’hi fa la fira agropecuària de Sant Josep.
La vida econòmica local és basa en l’agricultura (que ocupa gairebé tota la superfície del terme) i és dominada pel regadiu, gràcies al regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües procedents del Segre; els principals conreus són els arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers) i els cereals (blat i blat de moro). Ramaderia (bestiar porcí) i la cria d’animals de granja (avicultura). Hi ha una cooperativa agrícola i indústria d’alimentació (escorxadors de pollastres) i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen gòtic, refeta al segle XVIII.
Agricultura, bàsicament de regadiu, gràcies al canal auxiliar d’Urgell, que rega el terme; s’hi conreen cereals (blat, blat de moro), farratge (alfalfs) i arbres fruiters (pomeres i pereres). Ramaderia (porcí, oví, aviram i conills). Hi ha una cooperativa agrícola que ha impulsat la mecanització del camp i també la comercialització dels productes. Petites indústries de materials per a la construcció i de confecció tèxtil. Àrea comercial de Lleida.
La vila és al sector més elevat del terme, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; durant l’època musulmana fou un nucli més important del pla d’Urgell o plana de Mascança; també fou el centre de la baronia de Linyola.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Golifàs.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters (hi ha una important cooperativa agrícola) i la qual és possible gràcies a les sèquies derivades del canal d’Urgell, la ramaderia (porcina i aviram), el comerç i algunes petites indústries (de la confecció, embotits, de la construcció, etc). Àrea comercial de Lleida.
La vila és a la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Andreu; no queda cap vestigi de l’antic castell d’Ivars.
Dins el terme hi ha el poble de Vallverd, al nord de l’estany avui dessecat d’Ivars, el despoblat de Montsuar, el santuari de la Mare de Déu de l’Horta i les caseries de la Cendrosa i Montalé.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu, que s’alimenta del canal d’Urgell i ocupa gairebé la totalitat de la superfície del terme: cereals (blat) associats amb farratges, cebes i arbres fruiters (presseguers, pomeres i pereres). També és important l’activitat ramadera (porcina, ovina i aviram). Algunes petites indústries derivades de l’agricultura completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida. Part de la població, tanmateix, treballa a les indústries de Mollerussa. La població es triplicà entre el 1787 i el 1857.
El poble, que havia estat un antic centre vinícola, fou urbanitzat a la fi del segle XVIII; destaca l’església parroquial dedicada a sant Salvador. Era de la baronia de Bellpuig.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura de regadiu (cereals, hortalisses i arbres fruiters), que ocupa quasi la totalitat de la superfície del terme i s’alimenta amb aigua del canal d’Urgell; hi ha oliveres al secà. Quasi les tres quartes parts de la terra és explotada directament pels propietaris. La ramaderia (bovina, ovina i porcina), l’avicultura i algunes activitats industrials (materials de construcció, escorxador i fàbrica gelats –Frigo-) fan de complement. Àrea comercial de Mollerussa.
La població ha estat tradicionalment escassa i s’ha estabilitzat modernament gràcies a la riquesa aportada pels regadius i a l’expansió econòmica de Mollerussa.
Al poble es destaca l’església parroquial romànica de Santa Maria (segle XI).
Situat al bell mig del pla d’Urgell, a l’oest de Mollerussa, al pla regat pel canal d’Urgell.
La població s’ha quintuplicat des del 1900, degut a la seva situació, relativament allunyada de Lleida, i al seu emplaçament. Àrea comercial de Lleida.
Dades dels Països Catalans 