Arxiu d'etiquetes: Pla de l’Estany

Porqueres (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 33,52 km², 148 m alt, 4.594 hab (2017)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al peu de Rocacorba, que accidenta el terme, i vora la riba sud-occidental de l’estany de Banyoles, on hi ha el petit estanyol de Porqueres, al nord-oest de Girona.

Agricultura de secà: cereals (blat, blat de moro; aquest darrer gràcies a la quantitat d’aigua que reté el subsòl), llegums i farratges. Ramaderia (bovina i porcina); avicultura. Bòbiles i petits tallers metal·lúrgics i de mobles. Àrea comercial de Banyoles. Des del 1960, la població s’ha triplicat.

Al poble destaca l’església romànica de Santa Maria, consagrada el 1182, d’una sola nau, de la qual destaca la portada, decorada amb medallons, i les escultures dels capitells.

El terme comprèn, a més, el mas Castell (on hi ha el castell de Porqueres), els pobles de Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues i Mata, els veïnats del Calç i de la Formiga, les ermites de Sant Patllari i de Sant Bartomeu de Matamala, així com restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCobla La PrincipalBàsquet

Pla de l’Estany, el

Comarca de Catalunya: 262,78 km2, 31.738 hab (2017), densitat: 120,78 h/km2, capital: Banyoles

0pla_estany

Consta de 11 municipis: Banyoles – Camós – Cornellà del Terri – CrespiàEsponellà – Fontcoberta – Palol de Revardit – Porqueres – Sant Miquel de Campmajor – Serinyà – Vilademuls

Situada a l’extrem nord-oriental del Principat, entre les comarques de l’Alt Empordà (nord i nord-est), el Gironès (sud i sud-est) i la Garrotxa (nord i nord-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA – Fisiogràficament comprèn una petita plana, continuació per occident de la plana empordanesa, centrada per l’estany de Banyoles i que s’estén de nord a sud des del Fluvià fins a prop del Ter. L’extrem més occidental, entra en contacte amb els últims contraforts garrotxins de la muntanya de Rocacorba. És una terra d’estanys, que ocupa el darrer graó d’una sèrie de grans blocs terciaris disposats paralel·lament, del qual afloren margues blaves (xalió), anomenades margues de Banyoles, i els sediments continentals pliocènics que diposità l’antic llac de Banyoles, quan ocupava un sector més extens que l’actual.

El clima és mediterrani, poc continentalitzat a causa de l’ampla obertura al mar per llevant; les temperatures són suaus i les precipitacions abundants (entre 800 i 900 mm anuals, depenent de l’altitud); són importants els vents del nord, freds i secs. La xarxa hidrogràfica la constitueix el Fluvià pel sector nord, i els afluents del Ter, el Terri i la riera de la Farga, que davallen en direcció nord-oest – sud-est, fins a desguassar al seu tributari, ja fora de la comarca. L’estany de Banyoles, al centre de la comarca, és, peró, el fenomen hidrogràfic més notable; d’origen càrstic és alimentat per corrents d’aigües subterrànies provinents del Pirineu.

La vegetació potencial es típicament mediterrània (alzines, roures martinencs), encara que actualment es troba substituïda per boscos de pi blanc i matoll. A l’entorn de l’estany de Banyoles, la vegetació dominant és higròfila (joncs, bogues i canyars).

POBLACIÓ – L’evolució demogràfica de la comarca al llarg del segle XX ha estat positiva; l’any 1900, comptava amb prop de 14.000 h, el 1950, arribava a prop de 16.000 h, i els decennis posteriors les xifres de població experimentaren uns majors increments; les dècades del 1980 i 1990, si bé suposaren una continuació en l’evolució demogràfica de la comarca, no arribaren a assolir increments anuals com els de decennis anteriors. Aquest increment demogràfic ha estat capitalitzat en bona part pel municipi de Banyoles; per contra, foren els municipis de muntanya els que perderen un major nombre d’habitants.

ECONOMIA – L’economia comarcal es basa en el sector secundari i en el comerç. Hi predominen els conreus de secà sobre els de regadiu, destaquen els conreus cerealístics (blat, ordi, blat de moro i civada) i els farratges. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví. El municipi de Banyoles concentra la major part de les indústries de la comarca; hi tenen importància les dedicades als transformats agropecuaris, la tèxtil, la de la construcció, la metal·lúrgica i l’alimentària. El turisme és una de les principals fonts d’ingressos, malgrat que resta concentrada al voltant de l’estany de Banyoles. Des del punt de vista comercial, Banyoles és centre d’una àrea dependent de Girona.

HISTÒRIA – El Pla de l’Estany és una comarca de creació recent, ja que la divisió territorial del 1936 no la considerà com a tal; el 1988, però, la segregació d’onze municipis dels sector més nord-occidental del Gironès aprovada pel Parlament de Catalunya en permeté la creació.

Enllaços web: Consell ComarcalEstadístiquesTurisme

Palol de Revardit (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,98 km2, 152 m alt, 476 hab (2017)

0pla_estanySituat a la vall baixa del Revardit, entre el Terri, afluent de l’esquerra del Ter, i el massís del Rocacorba, al nord-oest de Girona. El territori és muntanyós, llevat del sector nord-est, el pla de la Banyeta, i cobert en part de boscs de pins, roures i alzines.

Agricultura de secà (cereals, llegums, farratges); també hi ha regadiu a la part nord, que aprofita les aigües del Revardit per a regar per aspersió. Ramaderia bovina, porcina i avicultura; escorxador de porcs. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a l’esquerra del Revardit, la seva església parroquial (esmentada ja el 1076) és dedicada a sant Miquel. Subsisteix una torre medieval i l’antic castell de Palol de Revardit (segles XV-XVI).

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Mota i Riudellots de la Creu i els veïnats de la Banyeta i la Beguda.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Museu Darder

(Banyoles, Pla de l’Estany, 22 octubre 1916 – )

Museu. Creat amb el nom de Museu Darder d’Història Natural, es situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d’una donació que féu al municipi el mateix any de la seva fundació l’eminent naturalista Francesc Darder i Llimona, fill adoptiu de la ciutat.

Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris col·leccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats. S’hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l’exposició a la sala de l’Home, on s’exhibien diverses restes humanes i un guerrer boiximà dissecat.

Al març de 1997, valorant la transcendència i la projecció internacional que estava adquirint el conflicte, el consistori decidí retirar el cos dissecat de l’exposició, i el 2000 les restes del boiximà dissecat foren traslladades a Botswana, on foren enterrades.

Al gener de 2003 el museu tancà les portes al públic per tal d’ésser totalment replantejat i remodelat. Reobert a l’abril de 2007 amb el nom de Museu Darder, Espai d’Interpretació de l’Estany.

La renovació comportà una reorganització en noves seccions: les col·leccions antigues del fundador; l’exposició permanent, que comprèn, d’una banda, una mostra de la concepció de la història natural al segle XIX tal com era mostrada en el museu original i, de l’altra, un espai dedicat a l’estany com a ecosistema, i, relacionat amb aquest, un laboratori de limnologia; les seccions restants estan dedicades a la figura del fundador, al centre de documentació i a les exposicions temporals.

Enllaç web: Museu Darder

Fontcoberta (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,28 km2, 207 m alt, 1.471 hab (2016)

0pla_estany

Situat al nord-est del pla de Banyoles, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga, al nord de Banyoles. Hi ha prop d’un miler d’hectàrees de vegetació natural, principalment pinedes, rouredes i alzinars.

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals i llegums). Àrea comercial de Banyoles. La població ha crescut notablement els darrers anys.

El poble és a l’interfluvi d’ambdues rieres; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Felip, consagrada el 922, que conserva una torre romànica del segle XII modificada en l’època barroca.

Dins el terme hi ha, a més, els veïnats de Figueroles i de la Farrés, els pobles d’Espasens i de Vilavenut, on hi ha restes d’esglésies romàniques, i el santuari de la Font.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Esponellà (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 16,06 km2, 142 m alt, 456 hab (2016)

0pla_estany

Situat al nord-est del llac de Banyoles, a la dreta del Fluvià, al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Relleu accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Sant Patllari, amb pinedes i alzinars.

Economia basada en l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges en rotació), la ramaderia (bestiar boví per a la producció de carn, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la riba dreta del Fluvià, davant Crespià, al peu d’un petit turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Esponellà; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Cebrià, d’origen romànic, que conserva dues escultures de la Verge del segle XIV; i el pont sobre el Fluvià (construït el 1442), de 156 m de llarg i 6 arcs, refet diverses vegades.

El terme comprèn els pobles de Centenys, on hi ha l’església romànica de Sant Iscle, i Vilert, i els veïnats de Batllori, Martís, les Caselles i les Anglades.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Crespià (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 11,38 km2, 138 m alt, 267 hab (2016)

0pla_estany

Situat a l’esquerra del Fluvià, al límit amb la Garrotxa i l’Alt Empordà. Hi ha pinedes, alzinars i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà i de regadiu (cereals, userda, patates, oliveres i vinya), afavorit darrerament per la construcció de l’embassament de Serinyà, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a poca distància, i a l’esquerra, del Fluvià; l’església parroquial de Santa Eulàlia, refeta i engrandida al segle XVI, conserva la porta romànica i un retaule gòtic en marbre. El 24 de febrer hi té lloc la tradicional Fira de la Mel (documentada des del 1895).

El municipi comprèn, a més, el poble de Pedrinyà, l’antic poble de Portell, el veïnat de Pompià i l’ermita de Sant Miquel de la Roca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 27,71 km2, 96 m alt, 2.364 hab (2019)

0pla_estany

Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc (pins i alzines).

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura, l’agricultura de secà (cereals, blat de moro, farratges i alls) i de regadiu (hortalisses i llegums) i algunes petites indústries. Àrea comercial de Banyoles.

El poble, a la dreta del Terri, és d’origen romà; destaquen l’antic castell de Cornellà, l’església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell i l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, refeta al segle XVIII.

El terme comprèn, a més, els pobles de Borgonyà del Terri, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, la caseria de Palol de la Farga i els veïnats d’Ermedàs i Pont-xetmar, on hi han diverses esglésies d’interès; el 1976 li fou agregat l’antic municipi de Sant Andreu del Terri, juntament amb els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogaret de Prades del Terri.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Camós (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 15,66 km2, 168 m alt, 683 hab (2016)

0pla_estanySituat al sud de la comarca, prop del torrent de Revardit, al peu del Rocacorba, al nord-oest de Girona, entre el pla i la serra de Camós. La zona muntanyosa és ocupada per boscos i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals i farratge), complementada pel regadiu (hortalisses), la ramaderia (bovina i porcina) i la cria d’animals de granja. Explotació forestal. El poblament és dispers. Àrea comercial de Banyoles, de la qual depèn econòmicament gràcies a la seva proximitat.

El cap del municipi és el poble de Sant Vicenç de Camós, l’església parroquial del qual conserva un campanar romànic.

Dins el terme hi ha també el poble de Santa Maria de Camós i l’església de Santa Magdalena de Noves, d’origen romànic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Banyoles, estany de

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Llac situat al pla de Banyoles, al nord-est de la ciutat. La seva superfície és de 107 ha, amb una longitud, de nord a sud, de poc més de 2 km, té una amplada que va des de 7,30 m a la banda més ampla fins a 2,35 m a la més estreta, i una fondària entre 6 i 62 m. És de tipus tectònic i càrstic, s’alimenta de deus subterrànies i desguassa per cinc emissaris -origen del Terri-, canalitzats d’antic.

És habitat per diferents espècies de peixos, entre els quals es destaquen els barbs, les anguiles, les bagres i les carpes, i visitat per ocells aquàtics, com els coll-verds, els xarxets, les polles d’aigua i les becades.

Actualment, especialment arran dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, és un important centre esportiu, on es practiquen tota mena de modalitats aquàtiques.