Veure> Santiago Roca i Costa (pintor català, 1947-2021).
(Barcelona, 1908 – 16/des/ 1977)
Pintor i publicista. Fill de Francisco Rivière y Chavany, i germà de Francesc Lluís. Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia“. Treballà a París amb Dupoy per especialitzar-se en publicitat (1933-35) i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brussel·les i a Barcelona.
Com a pintor es formà amb Josep Maria Vidal-Quadras i Josep Maria de Martí i Garcés (des del 1931). No exposà individualment fins el 1950 -a Barcelona- i assajà la pintura fluorescent.
Ha exposat a diversos països des del 1957. S’ha centrat especialment en paisatges de la Costa Brava.
Adquirí i restaurà el castell de la Roca del Vallès, que havia comprat.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Pintor. Apareix documentat indistintament amb el nom de fonts de Salvador. Féu pintura religiosa i treballs de decoració.
Un Abdó Ricart és conegut també com a gravador.
Bernat Requesens (Catalunya, segle XV) Pintor gòtic. Era gendre del pintor Pere Joan Rovira, amb qui col·laborà en el retaule de Sant Maties, de la parròquia de la Bisbal, i en el de la Trinitat i Sant Eloi del monestir d’agustins d’Igualada.
Elionor de Requesens (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Ponç de Caramany. Néta d’Arnau de Requesens i d’Agnès de Pelacalç, senyora de Pelacalç, la qual heretà Elionor, i que aportà al seu marit i a llurs descendents.
Galceran de Requesens (Itàlia, segle XV) Noble. De la branca italiana de la família. Fou corsari en aigües italianes, servint-hi la política d’Alfons IV el Magnànim. El 1439, amb Gilabert de Montsoriu, actuava amb sis galeres en aigües de Salern.
Jaume Joan de Requesens (Catalunya, segle XVI) Noble. El 1528 encarregà el retaule de Sant Feliu, per a l’església barcelonina de Sant Just, al notable artista Pere Nunyes. L’obra fou enllestida dos anys després.
Joana de Requesens (Catalunya, segle XV – segle XVI) Muller de Pere de Cardona i Enríquez, un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona. El seu marit fou governador del Principat durant molts anys. El mateix càrrec havia de tenir el seu fill dit també Pere de Cardona.
Maria de Requesens (Catalunya, segle XVI) Muller de Joan de Cardona, general de les galeres de Nàpols i Sicília i virrei de Navarra. No li donà successió.
(Sóller, Mallorca, 20 juny 1910 – Palma de Mallorca, 15 març 1990)
Pintor. Començà a pintar el 1923. Nebot de Cristòfor Pizà, acusà primer la seva influència, així com les de Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Hermenegild Anglada i Junyer i Vidal. El 1927 conegué Wols a Mallorca i això marcà la seva carrera.
Estudià a Barcelona i a Madrid, i a París (1928) entrà en contacte amb el grup postcubista espanyol i amb alguns mestres de l’avantguarda. Exposà a l’Haia, Londres, Zuric, Barcelona (galeries Syra, 1932 i 1933), Madrid, Palma, París, Stuttgart, etc, i col·lectivament a la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte (1951), a la Biennal de Venècia (1960) i al Salon des “Réalités Nouvelles” de París. Residí a Tànger des del 1939 i visqué una mica al marge de moviments i marxants.
Posseïdor d’un gran domini del dibuix, passà de la influència cubista i fauve a un estil treballat amb sorres o sovint petxines damunt de suports de tota mena (fusta, cartó, paper de diari, etc.), que en fan un dels precursors de l’informalisme. Hom ha destacat especialment, però, els seus paisatges, serens, esquemàtics, solitaris i de colors poc violents.
És representat als museus d’art modern de París, Lió, Israel, Madrid i Sóller.
(Girona, segle XIX)
Pintor. Era deixeble de Francesc Jover. Efectuà diverses exposicions.
El govern del Brasil adquirí una obra seva el 1890.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1907 – segle XX)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a França diverses vegades.
Conreà el paisatge urbà. Obtingué premis d’importància.
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, segle XIV)
Pintor. Havia treballat a Balaguer fins al 1313, on fou protegit per l’infant Alfons, el futur rei Benigne. El príncep el recomanà a Jaume II el Just.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Destacà com a retratista i com a pintor de gènere.
Dades dels Països Catalans 