Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Bosch i Tortajada, Ferran

(Vila-real, Plana Baixa, 8 gener 1908 – Key West, Florida, EUA, 1 octubre 1987)

Dibuixant i pintor. Més conegut per Bosc. Nacionalitzat nord-americà (1960). De formació autodidàctica, fou il·lustrador de l’editorial Molino de Barcelona.

El 1936 anà a París, on treballà com a dissenyador de modes a la revista “Vogue”. Des del 1946 s’establí als EUA, on col·laborà a “Harpers’s Bazar” i es dedicà a la pintura.

Es caracteritza per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves.

Bosch i Pla, Miquel

(Olot, Garrotxa, 1918 – 1993)

Pintor. Ha obtingut diversos premis. Destacà com a paisatgista i com a autor de retrats de personatges del teatre, del ballet i del circ.

Borràs i Farràs, Francesc

(Balaguer, Noguera, 27 març 1891 – 1968)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Al principi va destacat com a retratista, després reproduí escenes de la vida de Balaguer i més tard s’especialitzà en bodegons.

Borràs i Falcó, Nicolau

(Cocentaina, Comtat, 1530 – Cotalba, Alfauir, Safor, 5 setembre 1610)

Pintor i religiós. Fou deixeble predilecte de Vicent Joan Macip. Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i demanà com a preu que l’hi deixessin ingressar. Així ho féu i hi treballà en repetides ocasions.

Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna (Museu de València), fou un artista menor.

Tingué fama d’home molt irascible.

Borillo, G. *

Veure> Josep Garcia i Borillo  (pintor valencià del segle XX).

Borguny i Castelló, Albert

(Palma de Mallorca, 1707 – 1770)

Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l’orde dominicà. És autor, entre d’altres, del retaule de l’altar major de Santa Eulària de Palma de Mallorca.

Va escriure poemes burlescs (S’alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d’un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).

Borbotó, mestre de

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor anònim. Deixeble i col·laborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell.

Autor del retaule major de l’església de Borbotó (València), hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió (Museu de Belles Arts de València) i una Epifania (València).

Bonilla i Martínez, Josep Maria

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Bonet i Serrat, Laureà

(Barcelona, 1898 – segle XX)

Pintor. Ha destacat especialment com a paisatgista.

Bonet i del Rio, Josep

(Barcelona, 2 maig 1889 – 1965)

Pintor i polític. Ha destacat com a paisatgista i com a escenògraf.

Fou ponent de cultura de l’ajuntament barceloní (1925).