(València, 1897 – 1974)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista.
Un dels seus triomfs més destacats fou la gran exposició que celebrà al Cercle de Belles Arts de Madrid, el 1924, amb paisatges de Suïssa i del Guadarrama.
(Sogorb, Alt Palància, 1645 – València, 1714)
Pintor. Conreà de preferència els temes religiosos.
Repartí els seus béns entre els necessitats.
(Viena, Àustria, 1883 – Palma de Mallorca, 23 setembre 1963)
Pintor. Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria. A partir del 1940 tornà a Mallorca.
Pintà a l’oli i es destacà, sobretot, amb l’aquarel·la pintant paisatges i retrats de dones i nens que tingueren molt d’èxit. És un pintor postmodernista, delicat, de color agradable i net.
(Budapest, Hongria, 14 abril 1906 – Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 11 desembre 1976)
Pintor. Famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis (Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc), molts dels quals havia conegut personalment a París. Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors, per bé que ell negà sempre que ho fos.
Residí a Eivissa d’ençà del 1960. Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats.
Fou protagonista de diverses novel·les i d’una pel·lícula d’Orson Wells (Fake/Question Mark, 1973).
Veure> Pasqual Ortoneda (pintor català del segle XV).
(País Valencià, segle XVII – 1674)
Pintor. Destacà en les natures mortes i els temes florals.
(Maó, Menorca, 1905 – Ciutadella, Menorca, 1980)
Dibuixant i pintor. Fill de Francesc Hernández i Sanz, i germà de Joan. Formà part del Grup Menorca.
És conegut pels seus dibuixos publicitaris i pels seus dissenys de joies. La seva pintura anà derivant cap a l’informalisme.
(València, 10 octubre 1927 – Madrid, 25 gener 1992)
“Mompó“ Pintor. Format a València, París (1951), Itàlia (1954) i Holanda (1956).
La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme inicial, mitjançant la simplificació d’elements, fins a aconseguir una abstracció lluminosa, carregada de lirisme.
Participà en exposicions individuals i col·lectives arreu del món. Va obtenir el premi Unesco a la Biennal de Venècia de 1968.
(València, segle XVI)
Pintor. Excel·lí en frescos de inspiració religiosa, com els que féu per a la capella de la Concepció del col·legi del Patriarca, a València.
(Xàtiva, Costera, abril 1945 – )
Pintor. Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art.
Formà grup amb Manuel Boix i Rafael Armengol -també valencians- i foren els autors de l’obra Trilogia Monoteista. Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol com un dels representants del nou realisme de denúncia social al País Valencià.
Ha exposat a València, Barcelona, Alacant, Castelló, Eivissa i d’altres poblacions.
Dades dels Països Catalans 