(Portugal, segle XV)
Pintor. Resident a Barcelona el 1459 i posteriorment establert a Tortosa juntament amb el seu compatriota Vasco Fernandes.
No se sap exactament quan va tornar al seu país, però sembla indubtable que va portar les característiques de la pintura catalana a aquelles terres, on exercí una notable influència.
(Barcelona, 21 abril 1877 – 19 juliol 1944)
Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a Madrid, on fou deixeble de Sorolla.
El 1906 marxà a Amèrica (EUA, Cuba i Panamà), on sobresortí com a retratista.
Cap al 1929 tornà a Barcelona, on féu diverses exposicions individuals.
(Catalunya, 1910 – 1911)
Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.
És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.
Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.
Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 29 gener 1953 – )
(Perico Pastor) Pintor i dibuixant. Estudià a Barcelona. L’any 1976 s’establí a Nova York.
Després residí alternativament als Estats Units i a Barcelona, on féu la primera exposició individual el 1985.
Ha publicat il·lustracions a “The New York Times”, “Vogue”, “Village Voice”, “Harper’s”, “El País”, etc.
Els seus dibuixos i pintures, de traç àgil i dinàmic, ofereixen una visió vitalista de la vida quotidiana.
(Barcelona, 1862 – 1928)
Il·lustrador i aquarel·lista. Fou deixeble predilecte de Simó Gómez, i estudià també a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i amb el decorador Eduard Llorens. Aviat es donà a conèixer pels seus dibuixos a la ploma.
Fou col·laborador de revistes, com “Pluma y Lápiz” i “La Il·lustració Catalana”, i fou també director artístic de “La Vanguardia” i un dels fundadors del Cercle Artístic de Barcelona.
(Barcelona, 5 juliol 1891 – 10 octubre 1972)
Escenògraf i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble de F. Mirabent, M. Urgell i d’altres.
Conreà l’escenografia, però sobretot destacà com a dibuixant de paisatges rurals i de temes urbans.
Els seus dibuixos a la ploma i al xilostil són d’una gran qualitat. Per perfeccionar la tècnica del xilostil féu un viatge d’estudis a Itàlia.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 octubre 1883 – Riudarenes, Selva, 29 juliol 1949)
Pintor. Deixeble de Joan Llimona, pintà inicialment paisatge a la manera neoimpressionista, i posteriorment fou influït per Corot.
Fou un representant de l’escola olotina, tot i no restar sempre identificat amb l’estil de la majoria dels seus membres. El 1914 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot.
Mostrà una gran predilecció pel paisatge de les terres de Tarragona.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1556 – Escaladei, Priorat, 1621)
Pintor. Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595 i treballà allà i a les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas (Andalusia), on pintà dues sèries de les vides de la Verge i de sant Bru; aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse.
Tingué una gran anomenada al seu temps; segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època.
Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però s’oposà Guido Reni.
L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià (1617).
(Barcelona, 1879 – 20 desembre 1957)
Pintora i escultora. Formada a l’Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines. Casada amb Sebastià Junyer i Vidal. Residí a Deià.
Exposà a Palma de Mallorca el 1922 i el 1927, a Barcelona (Sala Parés, 1930), així com a algunes ciutats europees i nord-americanes.
Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país.
(Barcelona, 1905 – 1969)
Lacadora. Germana d’Alfred Pascual. Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva col·laboradora i continuadora.
Amb el plafó Sant Jordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d’or a l’Exposició Internacional de París (1925) i a la de Barcelona (1929).
