(Barcelona, 1919 – 2002)
Pintor i editor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i ha excel·lit en el camp de la publicitat.
El 1962 fou nomenat professor de l’Escola Massana i, el 1964, president de l’agrupació de dissenyadors gràfics DG-FAD.
El 1974 fundà Parramon Ediciones, empresa editorial especialitzada en llibres d’ensenyament i divulgació de les arts plàstiques, i on ha publicat prop d’una quarantena d’obres seves relacionades amb l’aprenentatge del dibuix i la pintura.
(Barcelona, 1830 – 1902)
Dibuixant, pintor i cantant. Format a l’Escola de Llotja, completà els estudis a Itàlia.
Reinstal·lat a Barcelona (1860), la seva producció es caracteritzà pel retratisme romàntic (Retrat de la senyoreta Tous de Cullel i de Ramon Muntaner, de la Galeria de Catalans Il·lustres). Gran caricaturista, amb tendències grotesques.
Col·laborà en diverses publicacions il·lustrades de l’època. Fou premiat a les Exposicions Nacionals de 1864 i 1866 i a l’Exposició Universal de 1888.
(Rosario, Argentina, 1912 – Barcelona, 2006)
Pintora. Formada a l’Escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig. Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965.
Té estudi a Cadaqués i ha exposat sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc.
El seu art s’inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint hi són representats al·legòricament sentiments d’angoixa i opressió.
(Barcelona, 1803 – 27 març 1876)
Dibuixant, litògraf i pintor.
Molt dotat per al dibuix, va concebre la idea de recollir en un llibre monumental (Recuerdos y bellezas de España) els monuments i racons de la Península amb algun interès artístic o anecdòtic.
Prèviament, va interessar-se per la litografia i el daguerreotip. Amb dibuixos i fotografies elaborà les 588 litografies que constitueixen la part gràfica del llibre esmentat.
De la part literària, van encarregar-se’n Pau Piferrer, Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep M. Quadrado.
Com a pintor féu algunes obres notables.
(Mataró, Maresme, 29 març 1755 – Olot, Garrotxa, 20 gener 1840)
Pintor i decorador. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, passà posteriorment a ésser professor de dibuix i director de l’Escola d’Olot.
A Girona treballà amb Francesc Tremulles i l’ajudà en la decoració de la cúpula de la capella de Sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu.
Va fer, entre altres obres, la decoració de l’església de Nostra Dona del Tura, d’Olot, primer seguint l’estil abarrocat del seu mestre i, més endavant, incorporant-se als nous corrents neoclàssics importats per Flaugier.
Veure> Jaume Palmarola i Trulls (pintor i escriptor català, 1866-1931).
(Roses, Alt Empordà, 14 setembre 1866 – 31 gener 1931)
(o Palmerola) Pintor i escriptor. Treballà per a la marina espanyola com a oficial cartògraf.
Com a pintor fou paisatgista estimable i, com a escriptor, publicà els llibres Paisaje de España (descripció de les costes espanyoles) i Ejercicios de dibujo topográfico y de paisaje panorámico, premiada el 1919.
(Barcelona, 1877 – 14 desembre 1954)
Pintor. Es dedicà especialment a la pintura de gènere (Mort d’un pastor) i als retrats.
Residí uns quants anys a París i, en tornar a Catalunya, pintà retrats de la família reial i de personalitats de l’època (Joaquim Malats, Enric Granados, R. Romeu, S. Pisaca, etc).
(Gènova, Itàlia, segle XVII – Barcelona, segle XVII)
Pintor.
Actiu a Vilafranca del Penedès l’any 1626, pintà i daurà els retaules del Roser i de Sant Miquel, a l’església del Roser de Gelida.
Posteriorment s’establí a Barcelona, on contractà els retaules dels Caputxins d’Olot (1630), de Lleida (1630) i de Blanes (1631).
(el Perelló, Baix Ebre, 1917 – 4 octubre 2002)
Pintor. Ha exposat particularment a Barcelona, Tortosa, Tarragona, París i Estocolm.
Li han estat atorgats diversos premis, entre ells la medalla Gimeno.
Té obres als museus d’Amposta, Tortosa i Tossa.
