(Barcelona, vers 1664 – 1743)
Pintor. Col·legiat el 1686.
Se sap que pintà uns sants per a Sant Esteve de Castellet avui desconegudes (1738) i que fou el segon mestre d’Antoni Viladomat, el qual va romandre en el seu taller del 1693 al 1699.
Se li atribueixen també alguns dibuixos conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 7 gener 1878 – 5 setembre 1903)
Pintor. Visqué durant molts anys a Girona, on estudià amb Graner i Brull. Després amplià la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid. Col·laborà a la revista “Joventut”.
Al Museu de Girona té un quadre que obtingué menció honorífica a l’Exposición General de Bellas Artes de Madrid (1895).
També aconseguí menció honorífica a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona de 1898, amb una altra pintura seva.
(Barcelona, 1911 – Alacant, 1964)
Pintor autodidacte. Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d’Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona. Formà part del grup Parpalló de València.
El City Art Museum de Saint Louis (Missouri) li adquirí obra. Passà de la figuració a l’abstracció.
(Lleida, 24 maig 1933 – 4 juliol 2018)
Pintor. Estudià a Barcelona i a París (1950-58).
Guanyà la medalla Watteau, atorgada pel govern francès, el premi Vila de Foix (1963) i la medalla Morera (1964).
Ha fet exposicions a Lleida, Barcelona, Sabadell, València, Saragossa, Madrid, Màlaga, Lausana, Florència, Taipeh, Buenos Aires i a la cinquena biennal de Sâo Paulo i la tercera d’Alexandria.
És autor d’un mural al palau de la Paeria de Lleida.
Conreà una pintura influïda per l’action painting.
Veure> Rafael Barradas (pintor uruguaià, 1890-1929).
(Catalunya, fi segle XIV – segle XV)
Pintor gòtic anònim. El seu concepte pictòric deriva dels Serra, bé que a la seva obra s’observen troballes pròpies de l’estil internacional.
És autor, entre altres, de diversos retaules de la Col·legiata de Cardona.
(Barcelona, 1865 – 1959)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Amplià la seva formació a París, on fou deixeble de Bongereau. Visqué disset anys a la capital francesa.
Són molt remarcables els seus dibuixos al plom.
(Abrera, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1878)
Esmaltador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura a l’oli i el gravat a l’aiguafort.
Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu càrrec d’aquesta especialitat en aquella casa.
Pseudònim del pintor i escultor català Lluís Vermell i Busquets (1814-81).
(Catalunya, segle XII)
Hipotètic pintor romànic anònim. Deixà, a l’església de Sant Quirze de Pedret, prop de Berga, el seu cicle més important de pintures; la seva activitat s’estén des del Berguedà fins a l’església de Tredòs, a la Vall d’Aran, passant per Escaló i Esterri d’Àneu.
Es caracteritza per la brillant gamma de colors que utilitza, la rapidesa del cop de pinzell, l’expressió i la vivacitat dels rostres de les seves figures.
Aquest artista, juntament amb els mestres de Taüll i de la Seu d’Urgell, és el més important de la pintura romànica catalana del segle XII. És palesa la seva influència a Santa Eulàlia d’Estaon, a Sorpe, Argolell i Orcau i, d’una forma menys acusada, a Esterri de Cardós i a Andorra.
