Arxiu d'etiquetes: pics

Bena -Alta Cerdanya-

(Enveig, Alta Cerdanya)

Llogaret (1.600 m alt), situat en un coster del pic de Bena (contrafort meridional del Carlit), a la dreta del riu de Bena (tributari del riu de Brangolí per la dreta).

El coll de Bena comunica el sector oriental de la Solana de la Cerdanya amb la vall de Querol.

Bastard, pic del

(Matamala, Capcir / Ralleu, Conflent)

Cim (2.095 m alt) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils.

Bassera, pic de la *

(Alt Urgell / Andorra / Pallars Sobirà)

Altre nom del pic dels Llacs  (cim, 2.691 m alt).

Barrancs, vall de -Ribagorça-

(Benasc, Ribagorça)

Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.

Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.

Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).

Bardamina, vall de

(Benasc, Ribagorça)

Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets.

Al centre hi ha l’estany de Bardamina (2.354 m), l’emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d’Estós per la dreta.

Eina (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Barbarisa, vall de

(Saünc, Ribagorça)

Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat.

És limitada a l’est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l’oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarisa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarisa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gitau.

Al centre d’aquesta vall hi ha l’estany de Barbarisa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l’estany petit de Barbarisa.

Banyells, port de

(Ordino, Andorra)

Pas (2.545 m alt), del camí d’Ordino a les Cabanes obert a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el pic de Banyells (2.702 m), al nord-oest, i el pic del Salt, al sud-est, al límit entre Andorra i el País de Foix.

Balçat, estany

(Ordino, Andorra)

Petit estany, a la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino, dominat pel pic de l’estany Balçat (2.899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.

Bacivers, coma de -Conflent-

(Fontpedrosa, Conflent)

Coma de la vall de Carançà, al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.

L’estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers (2.844 m alt), cim culminant de la serra de Bacivers, que separa aquesta coma de coma Mitjana.