Serra, a la dreta de la Garona, entre la vall de Varradòs i el del riu Sallent.
Culmina al pic d’es Cròdos (2.322 m alt).
Cròdos, serra d’Es
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: pics
Cregüenya, vall de
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
Cossol, pic del
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Contrafort oriental (1.805 m alt) de la serra que separa la vall del riu de Civís (Alt Urgell) de la de la Valira (Andorra), que domina el poble de Fontaneda.
Corones, vall de -Benasc-
Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya.
Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el coll de Corones (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones-, el pic de Corones (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells.
Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l’estany Gran de Corones és a 2.560 m alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.
Corbs, pic dels -Camp de Morvedre-
Contrafort (241 m alt), un dels més meridionals de la serra d’Espadà, al nord de la ciutat, que separa l’horta de Morvedre de la vall de Segó.
Collroig, pics de
Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit -el pic oriental de Collroig (2.806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2.836 m)-, que formen part de l’interfluvi entre la vall d’Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.
Claror, coma de
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu.
És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m).
Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser (Baixa Cerdanya).
Clarabide, pic de
Cim (3.028 m alt), situat a la línia de crestes entre la comarca i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina el circ de Clarabide, al qual s’accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide (2.664 m alt).
Cerler
Poble (1.530 m alt), el més alt de la vall de Benasc, al camí de Benasc a Castanesa, en un planell estès a la dreta del barranc de Penyascaró, dominat, al sud, pel pic de Cerler (2.406 m alt).
El 1971 fou inaugurada l’estació d’esquí de Cerler, amb una superfície de 2.400 ha, que aprofita els pendents de la tuca de Roques Trencades i el pic de Castanesa.
L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. Conserva la casa dels Cornell, amb una porta renaixentista.
Cataverdís, pic de
Cim (2.812 m alt) de la línia de crestes que separa Andorra (ribera d’Ordino), damunt la coma de Llengonella, de la vall de Vic-de-sòs (Occitània).
Dades dels Països Catalans 