Arxiu d'etiquetes: periodistes

Pellicena i Camacho, Joaquim

(Valladolid, Castella, 8 desembre 1879 – París, França, 1938)

Periodista i polític. Instal·lat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de “La Veu de Catalunya”, càrrec que exercí fins al 1936.

Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona i diputat a corts per Barcelona (1933).

Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària. És autor de Los últimos repatriados (1904) i El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930).

Presidí (1922-32) l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor.

En esclatar la guerra civil s’exilià a París.

Pelegrí de Mataró

(Mataró, Maresme, 1879 – Managua, Nicaràgua, 1939)

Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista. Ingressà a l’orde caputxí el 1894.

Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català.

El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional. El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana.

El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua.

Paulí i Roig, Josep Maria

(Tortosa, Baix Ebre, 1823 – el Pinell de Brai, Terra Alta, 24 octubre 1851)

Periodista i escriptor.

Fundà (1845) el primer periòdic tortosí “El Ebro”; el 1848 dirigia “El Dertosense”.

Col·laborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs.

Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric.

Passarell i Ribó, Jaume

(Badalona, Barcelonès, 2 novembre 1889 – Barcelona, 5 febrer 1975)

Dibuixant humorístic, periodista i escriptor.

Col·laborà com a dibuixant als setmanaris “Papitu”, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia”, “El Be Negre”, “La Nau”, “Mirador”, “El Mundo Deportivao”. Fou redactor de “Mirador” i “La Publicitat”.

Il·lustrà llibres, com 100 ninots i una mica de literatura (1930). Fou premiat a les exposicions de Belles Arts de Badalona del 1950 i del 1952.

Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol (1935) i Pompeu Fabra (1935); altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara (1949), Homes i coses de la Barcelona d’abans (dos volums, 1968 i 1974) i La Publicitat, diari català (1971).

Pascual i Soler, Josep Maria

(Arenys de Mar, Maresme, 1843 – Londres, Regne Unit, 1928)

Periodista. Féu estudis de dret, inacabats per la Revolució del 1868.

Fou propagandista del republicanisme amb Lletget i Eusebi Corominas i home de confiança de Santiago Soler i Pla al ministeri d’ultramar (1873-74). A Barcelona esdevingué crític musical de la “Gaceta de Cataluña” i de “La Publicidad”.

Milità successivament en el possibilisme de Castelar i a la Unión Republicana de Salmerón.

Amic íntim de Gayarre i de Pauleta Pàmies, estigué molt lligat a l’empresa del Teatre del Liceu de Barcelona, per a la qual gestionà l’estrena de Falstaff amb el mateix Verdi a Itàlia, i també l’actuació a Barcelona dels grans cantants italians del moment. Crític italianista molt popular -conegut com Don Pasquale-, acceptà bé el wagnerisme però no el nou corrent verista italià.

Contra el que s’ha dit, li passà desapercebut el debut a Barcelona de l’encara desconegut Toscanini (1890), però descobrí figures de la talla de Conxita Supervia (1910).

Col·laborà també en “La Noche” i “El Día Gráfico”, i es dedicà a temes astronòmics.

Parellada i Faura, Josep

(Barcelona, 26 març 1872 – 23 desembre 1940)

Periodista i publicista. Fou advocat i magistrat.

Era redactor de “La Linterna” i de “El Diario Catalán”.

Hi féu campanyes contra la francmaçoneria i a favor de les doctrines catòliques.

Pallés i Llordés-Bertran, Josep

(Vilagrassa, Urgell, 1846 – Barcelona, després 1905)

Escriptor i periodista. Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València -on fundà i dirgí “El Paladín”- i de nou a Barcelona, on dirigí el “Diario Catalán” (1898-1901).

Escriví moltes novel·les de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià. Entre altres, La perla de Barcelona (1870), El sacrificio de la vida (1878) i Aquella mujer (1900), i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo (1869).

Pallardó i Bestard de la Torre, Alfred

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1855 – Barcelona, 1929)

Periodista i escriptor. Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid i, després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 passà a residir a Barcelona.

Hi fundà la revista “Juventud Ilustrada” i fou redactor en cap de “Las Noticias”.

Publicà, moltes vegades amb pseudònim, obres teatrals, com Los misterios de Barcelona (1915), Lo marit de la meva dona (1921) i Geni i figura.

Padua, Antonio de

Pseudònim de l’escriptor i periodista en castellà Antoni Altadill i Teixidó.

Opisso i Vinyas, Alfred

(Tarragona, 20 setembre 1847 – Barcelona, 1 juliol 1924)

Periodista, historiador, metge i crític d’art. Fill de Josep Opisso i Roig. Fou director de “La Ilustración Ibérica” i d'”El Camarada”, i codirector de “La Vanguardia”.

Fou un bon divulgador de temes diversos, i traduí al castellà diverses obres mèdiques.

A més d’algunes novel·les, escriví Historia de Europa (1880), El grito de la Independencia (1881) i Arte y artistas catalanes (1900).

Fou el pare de Regina i de Ricard Opisso i Sala.

Foren germans seus:

Antoni Opisso i Vinyas  (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880)  Escriptor i musicògraf. Dirigí la revista “La España Musical”. Treballà per un temps a Filipines com a funcionari. Col·laborà aleshores al periòdic “La Oceanía Española” i a diverses publicacions de Madrid.

Antònia Opisso i Vinyas  (Tarragona, 16 abril 1855 – Barcelona, 3 setembre 1929)  Escriptora. És autora del drama Mujeres que matan y mujeres que mueren, així com d’algunes novel·les i d’un Ensayo crítico sobre el teatro español.