Arxiu d'etiquetes: pedagogs/ues

Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona

(Barcelona, 19 febrer 1922 – 1939)

Institució municipal. Creada per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’ajuntament de Barcelona.

Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic.

Suprimit per la Dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat el juny de 1930 amb ampliació de les seves funcions. Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1.600 alumnes (1931).

A partir de 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins que fou dissolt.

Paluzie i Cantalozella, Esteve

(Olot, Garrotxa, 26 gener 1806 – Barcelona, 9 juliol 1873)

Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals.

El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà “El Instructor de la Juventud”. Deixà, més endavant, l’escola per dedicar-se a l’edició de llibres de primer ensenyament.

Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l’estat espanyol.

A la seva mort, el seu fill Faustí Paluzie i Tallé  (Barcelona, 1833 – 1901), prosseguí la tasca editorial i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l’edició d’obres tècniques i textos de primera ensenyança.

Palau i Vera, Joan

(Valencia, Veneçuela, 15 març 1875 – Barcelona, 10 novembre 1919)

Pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres. Fundà i dirigí el Col·legi Mont d’Or (1905), escola privada experimental dirigida a la classe burgesa.

Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori, el qual, becat per la diputació de Barcelona, estudià a Roma (1912). Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona (Casa de la Maternitat de la Diputació).

Publicà Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat (1919), a més de nombroses traduccions.

Edità manuals didàctics d’aritmètica, ciències naturals i, especialment, geografia, i l’assaig La educación del ciudadano (1918).

Oliver i Orell, Bartomeu

(Sencelles, Mallorca, 19 desembre 1893 – Caracas, Veneçuela, 1972)

Pedagog i humanista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona, on s’instal·là i dirigí el col·legi Institut Tècnic Eulàlia.

Arran de la guerra civil s’exilià a París i d’allà a Caracas, on exercí la docència a les escoles normals, a l’Instituto Pedagógico i a la Facultad de Humanidades y Educación de la Universidad Central de Caracas, de la qual fou degà.

Fou també director i fundador de l’Instituto de Filología Clásica, i escriví diverses obres, entre elles un tractat de morfologia llatina i El legado de Cicerón (1958).

Nunó, Josep *

Veure> Josep Nonó (compositor i pedagog català, 1776-1845).

Nonó, Josep

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 31 desembre 1776 – Aranda de Duero, Burgos, Castella, 1845)

Compositor i pedagog. Estigué al servei del duc d’Osuna com a professor i va ésser compositor de cambra de Carles IV i Ferran VII.

És autor de més de trenta obres i d’un tedéum. També compongué l’obra Escuela completa de música (1814) i el gran Mapa armónico (1829), que contenia totes les matèries de la ciència musical o de la composició moderna.

MRP *

Sigla dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (conjunt d’entitats de l’ensenyança, 1981- ).

Montoy i Escuer, Joaquim

(Alcarràs, Segrià, 1832 – Barcelona, 20 desembre 1889)

Pedagog. Dirigí una escola municipal a Barcelona que, gràcies a la seva activitat entusiasta, esdevingué un centre d’experimentació docent.

Autor d’un mètode pedagògic conegut amb el nom de d’escola montoiana. A l’Exposició Universal de 1888 li atorgaren una medalla d’Or.

Fundador (1866) i director de la revista “El Clamor del Magisterio”, on féu campanyes per a la renovació dels sistemes pedagògics.

Escriví també a “La Correspondencia de Cataluña” i és autor de llibres de text.

Monserdà i Vidal, Enric

(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)

Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a l’Escola de Llotja.

Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.

Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.

Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.

Monjo i Segura, Rafael

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Gramàtic i pedagog. Fou oficial de la marina mercant. Dirigí el Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar (Maresme).

Publicà diverses obres docents, com les titulades Regles pràctiques d’escriptura catalana, Breu compendi de la història de Catalunya, Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo, Promptuari ortogràfic català i Guia pràctica per a escriure en català.

Fou el pare d’Enric Monjo i Garriga.