Arxiu d'etiquetes: partits polítics

PSC *

Sigla del Partit dels Socialistes de Catalunya (organització política, 1978- ).

PSAN *

Sigla del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (organització política, 1969- ).

President de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya, segle XX)

Cap del govern autonòmic. Ostenta la més alta representació de la Generalitat i l’ordinària de l’estat a Catalunya.

És elegit pel Parlament d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots; si aquesta no és assolida, cal una segona votació, en la qual és suficient la majoria simple.

Cessa en el seu càrrec per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions generals, per l’aprovació d’una moció de censura, per la denegació d’una qüestió de confiança o per dimissió.

POUM *

Sigla del Partit Obrer d’Unificació Marxista (partit polític comunista, 1935- ).

Penya Blanca

(Barcelona, 14 abril 1931 – març 1933)

Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.

Entre el centenar de membres inicials hi havia significades figures de l’aristocràcia catalana, posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats. Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren destacats monàrquics.

El 1932 anà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb els tradicionalistes. El 1933 s’adherí a Renovación Española, i posteriorment s’integrà en el nou partit Dreta de Catalunya.

Peña Ibérica

(Barcelona, fi 1923 – 1936)

Entitat política i esportiva ultradretana i anticatalana. Creada entre els socis i els partidaris del C.E. Espanyol.

Dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José Maria Poblador i alguns més. Promogué successivament dos setmanaris, “Lucha Deportiva” (1926) i “La Verdad Deportiva” (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F.C. Barcelona.

Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica.

Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament

(Catalunya, maig 1976 – 15 juliol 1978)

(PSC-R) Organització política. Sorgida del nou nom de Reagrupament Socialista Democràtic de Catalunya (RSDC), antic partit creat el 1974 entorn bàsicament de l’ala (1964) socialdemòcrata, federalista i europeista del Moviment Socialista de Catalunya (1945).

Sota la direcció de Josep Pallach fins a la seva mort (gener 1977), formà part del Pacte Democràtic de Catalunya en les eleccions del juny de 1977, i passà a integrar-se (juliol 1978), després d’algunes escissions dels sectors més nacionalistes, en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Partit Socialista de Catalunya-Congrés

(Catalunya, 1 novembre 1976 – 15 juliol 1978)

Organització política. Formada per la unió de Convergència Socialista de Catalunya (CSC), del Partit Popular de Catalunya (PPC), d’altres col·lectius i del Grup d’Independents pel Socialisme.

De caràcter marxista, es declarà a favor de l’autogestió econòmica i de l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal.

Dirigit per Joan Reventós, formà coalició electoral (Socialistes de Catalunya) amb la Federació Catalana del PSOE (abril 1977), i el seu triomf en les eleccions de juny va propiciar la seva conversió (1978) en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Partit Separatista Revolucionari de Catalunya

(l’Havana, Cuba, 30 setembre 1928)

(PSRC) Projecte de grup polític. creat a partir de la voluntat de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a l’Havana, de convertit Estat Català en una organització política estructurada.

Hi donaren suport Francesc Macià i Josep Conangla.

Aquest partit polític, però, no passà de projecte ja que l’aparell d’Estat Català s’hi mostrà contrari i els seus dirigents no acceptaren el canvi de nom.

Partit Republicà Nacional

(Catalunya, 1895 – segle XIX)

Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista.

Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux.

Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d’addictes de Barcelona a Sol i Ortega.