Arxiu d'etiquetes: parròquies

Ferrerons

3 Respostes

(Moià, Moianès)

Antiga parròquia i veïnat, centrats en l’església de Sant Pere de Ferrerons, en una elevació (926 m alt), al nord-est de la vila.

El temple existia ja el 939, que passà a dependre de Moià, però era parròquia independent ja el 1063. El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també Sant Pere de Vilalta; l’església actual fou reedificada el 1763.

Formà una quadra, amb règim propi, unida a Rodors i un quant temps (1714-1801) a Marfà, formant les Tres Quadres.

Oscil·là sempre, però, entorn de Moià (on hom l’anomenava la batllia forana) i el 1842, amb Rodors, passà definitivament a dependre’n.

Caraüll

2 Respostes

(Muntanyola, Osona)

Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa Maria d’Oló (Moianès) i de Sant Bartomeu del Grau.

L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV; l’actual edifici és del segle XVIII.

Cabanyes -Vallès Oriental-

1 Resposta

(Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)

Antiga parròquia (Sant Cebrià de Cabanyes) i castell, situada en una vall del vessant interior de la serra del Maresme.

L’església, romànica, és enrunada; el frontal de l’altar (obra de fusta del segle XIII) es conserva al Museu Episcopal de Vic. Consagrada el 1192, fou parròquia independent fins al 1504, que fou agregada a la de Sant Fost.

El 1867 la part del seu terme a la dreta del Besòs, l’actual poble de la Llagosta, fou agregada a Santa Perpètua de Mogoda.

Bonavista -Tarragona-

2 Respostes

(Tarragona, Tarragonès)

Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l’actual, format 1 km a l’est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d’urbanització.

És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou.

Cada diumenge s’hi celebra un important mercat.

Bleda, la -Alt Penedès-

2 Respostes

(Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)

Parròquia (Santa Maria) i antic castell, de població disseminada. Una part del seu terme fou agregat al municipi de Sant Martí Sarroca.

Al final del segle XVI la baronia de la Bleda pertanyia als Avinyó, senyors d‘Enveja i castellans de Vilanova de Cubelles.

Biure de Berguedà

3 Respostes

(Sagàs, Berguedà)

Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.

L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.

Mogrony

7 Respostes

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga parròquia (Sant Pere de Mogrony), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony, a 1.408 m alt, en un indret encinglerat.

L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri. S’hi accedeix a peu des del santuari de Santa Maria de Mogrony.

L’església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony (Mucronio o Mogronio). El castell és esmentat ja el 885, que Esclua el vengué a Guifré I el Pelós i aquest el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Dins el seu terme s’erigí, el 1278, la vila o pobla de Gombrèn, i hom hi bastí el castell de Mataplana, que absorbí la jurisdicció del castell de Mogrony.

L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades (1880) i Torras i Bages (1915); hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país (Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català).