Arxiu d'etiquetes: parcs naturals

Tinença de Benifassà, la

10 Respostes

(Baix Maestrat)

Subcomarca, al nord-oest de la comarca esmentada i n’és la zona més muntanyosa. És formada per la conca alta del riu de la Sénia; l’envolten una sèrie d’escarpades muntanyes calcàries poblades de pins, que sobrepassen els 1.300 m d’altitud, i que constitueixen una transició al Sistema Ibèric (tossals del Rei, Cantaperdius i d’En Canader) de la Serralada Pre-litoral catalana.

Coincideix amb l’antiga jurisdicció del monestir homònim.

La població és molt escassa i amb tendència a l’emigració. Els únics recursos naturals són l’agricultura (conreus de cereals) i la ramaderia. El centre més important és la Pobla de Benifassà.

El Govern Valencià el declarà parc natural el 19 de maig de 2006.

Enllaç web: Parc Natural de la Tinença de Benifassà

Sorteny, vall de

Deixa un comentari

(Ordino, Andorra)

Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó).

És drenada pel riu de Sorteny (que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l’estanyó de Sorteny.

El 23 de juny de 1999 es creà el parc natural de la Vall de Sorteny, d’una superfície de 1.080 ha.

Enllaç web: Parc Natural de la Vall de Sorteny

Palmes, serra del desert de les

13 Respostes

(Castelló de la Plana, Plana Alta)

Serralada, al nord-oest del municipi, arran de la costa. El nom deriva del convent de frares carmelitans, anomenat desert de les Palmes. Esta constituïda per un conjunt de serres de direcció sud-ost – nord-est, que enllaçen en el sector septentrional amb la serra d’Irta.

Malgrat l’escassa altitud (728 m d’alt màxima), els vessants són escarpats, i en caure directament sobre el mar formen una costa alta amb nombroses cales. La vegetació natural es caracteritza pel predomini dels pins, amb rodals d’alzines.

El 16 d’octubre de 1989 fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana.

Enllaç web: Parc Natural del desert de les Palmes

Montgó, el -Marina Alta-

9 Respostes

(Dénia / Xàbia, Marina Alta)

Serra. Constituït per un sinclinal cretaci que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, paral·lelament a la costa -on forma el cap de Sant Antoni-, entre el barranc de la Murtà i el curs baix del riu de Gorgos. La màxima altitud és de 751 m.

Declarat parc natural l’any 1987.

Enllaç web: Parc Natural del Montgó

Montdragó, cala *

Deixa un comentari

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Veure> Mondragó  (espai natural).

Mondragó -Mallorca-

2 Respostes

(Santanyí, Mallorca Migjorn)

Espai natural protegit de l’illa, que comprèn el litoral entre sa Barca Trencada i la punta des Nius de s’Àguila, a més dels barrancs que formen les cales de s’Amarador i d’en Reieta.

El 1992 fou declarat parc natural.

Enllaç web: Parc Natural de Mondragó

Maçana, riera de la -Rosselló-

5 Respostes

(Rosselló)

Curs d’aigua de la comarca. Neix sota el coll de la Maçana, a l’Albera. Travessa els boscos de la Vall i les Colometes i desemboca al mar al grau de la Maçana d’Argelers.

Al seu curs alt es localitza l’anomenada reserva de la Maçana, reserva biològica dins el bosc de les Colometes, de gran valor ecològic.

Ifac, Parc Natural del Penyal d’

1 Resposta

(Calp, Marina Alta)

Espai natural protegit. Cap de la costa, constituït per un alt penyal (332 m alt) calcari unit a terra per un istme d’1 km de longitud.

Situat a la Costa Blanca, entre el cap de Moraira i el de Toix, que tanca pel nord la raconada de Calp.

Enllaç web: Parc Natural del Penyal d’Ifac

Gelada, serra -Marina Baixa-

5 Respostes

(l’Alfàs del Pi / Benidorm, Marina Baixa)

Alineació muntanyosa (432 m alt) subbètica. És la part emergida d’un anticlinal costaner.

Encara que l’altitud és modesta, origina una llarga costa espadada anomenada penyes d’Arabí, prop de Benidorm.

L’any 2005 fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana.

Fondo, llacuna del -Baix Vinalopó-

3 Respostes

(Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)

Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx.

Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent.

Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d’ocells). El 1988 fou declarat Parc Natural.

Enllaç web: Parc Natural el Fondo