Embassament, alimentat per la Tet i el riu de Balaguer.
La central elèctrica de Fontpedrosa és a la dreta de la Tet, davant mateix del poble. Té un salt de 182 m d’altitud i una potència instal·lada de 6.000 kW; per la seva producció, ocupa el quart lloc en l’equipament elèctric del Conflent.
Sèquia (o de Castelló), derivada del Xúquer per l’esquerra a la presa d’Escalona, després de la confluència amb el riu d’Escalona, dins el terme de Tous.
Fou concedida el 1593 per Felip II (i ratificada l’any 1604 per Felip III) a favor de Castelló de la Ribera (rega, però, també el terme de Sumacàrcer i el d’Alcàntera) amb un total de 1.200 ha.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Pantà i possessió, situats a la serra de Tramuntana, al peu del puig Major.
El pantà és alimentat pel pantà del gorg Blau.
(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel)
Pont sobre el Cabriol, a la carretera de les Cabrelles, al límit actual del País Valencià amb Castella, l’accés al qual, pels dos vessants del riu, és fa mitjançant revolts molt acusats (port de Contreras).
Fou construït en 1841-51 per l’enginyer Lucio del Valle, per tal d’evitar el pas del riu pel pont de Pajazo.
Actualment la carretera evita aquest pont aprofitant la presa del pantà de Contreras, construït vers el 1969 i destinat a la producció d’energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes; té 880 milions de m3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca.
(Castell de Vilamalefa, Alt Millars)
Caseria, al límit amb el terme de Vilafermosa.
Prop seu hi ha la resclosa del pantà de Cedramán.
Pantà del riu de Xera, al sud del poble, destinat al regatge.
La presa fou construïda entre el 1903 i el 1913.
Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s’acabà el 1953.
Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm3, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals.
Els seus objectius principals són els d’ampliar els regadius de l’Horta, proveir d’aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s’esdevingueren aigües avall.
(o de Maria Cristina) Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda. Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal. Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat.
Té una capacitat de 27,2 milions de m3. i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud. Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4.500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament.
Municipi i capital comarcal del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 45,79 km2, 395 m alt, 53.540 hab (2014)
Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la serralada Pre-bètica. Abundant vegetació natural i pastures.
L’aprofitament del sòl per a terres de conreu és molt minso, que es reparteixen equitativament entre secà i regadiu; destaquen els ametllers, les oliveres, els vinyets, els cereals i les hortalisses. El pantà d’Elda, bastit el segle XVII, és fora d’ús. La indústria del calçat, amb gran nombre de fàbriques i indústries subsidiàries, ha estat durant anys la base de l’economia local i la causa del gran corrent immigratori dels darrers anys; la resta de les indústries tenen poc abast: fusta i del moble, cautxú i plàstics, etc. Darrerament l’activitat industrial ha minvat a favor del desenvolupament dels serveis.
La ciutat, de probable origen romà, respon a un emplaçament defensiu en un colze del Vinalopó, amb el nucli medieval en un turó, amb l’antic castell d’Elda que esdevingué palau dels comtes d’Elda, es va expandir cap a l’est a partir del segle XVIII; avui forma pràcticament una conurbació amb el municipi veí de Petrer. A la fi del segle XIX fou centre destacat del moviment cooperatiu obrer, i encara avui hi radiquen diverses cooperatives i associacions. El 1904 rebé el títol de ciutat.
Dins el terme hi ha les caseries de Cámara, Bolón, la Sirmat, l’Estació de Monòver i part de l’Almafrà, i les restes dels antics poblats de Bolón (neolític) i del Monastil (ibèric).
Municipi del Comtat (País Valencià): 20,2 km2, 398 m alt, 1.208 hab (2015)
Estès pel vessant sud de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent, al nord-est de la ciutat d’Alcoi. Travessa el terme el riu d’Alcoi i forma el pantà de Beniarrés, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia. El terreny, molt muntanyós, és cobert de pinedes i matollars.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (sobretot s’hi cultiven oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada per l’avicultura i algunes petites indústries derivades de l’agricultura. Àrea comercial d’Alcoi. Amb tot, els últims anys la població tendeix a disminuir.
La vila, d’origen islàmic, és esglaonada en un vessant, a la vora de la carretera de Muro d’Alcoi a Gandia.
Dins el terme es troben els despoblats de Benillup i d’Alquenènsia i el mas de l’Albureca.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 