Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Santacília i Pacs, Pere de

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1592 – 1668)

Militar. Un dels caps del bàndol dels Canamunt, a causa de la mort del seu germà Arnau el 1615 pel bàndol contrari dels Canavall, dugué a terme una famosa venjança -fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani F.M. de Melo-.

El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit: amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia. Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal. Fou nomenat governador de Menorca (1542-45) per impedir la revolta catalana a l’illa i que els francesos hi desembarquessin.

Mitificat com a heroi, juntament amb Rocaguinarda figura com a protagonista de la novel·la de Manuel Angelon Los fueros de Cataluña (1857).

Fou el seu germà Arnau de Santacília i Pacs  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1615)  Militar. Va ésser mort pel bàndol dels Canavall, i degut a això el seu germà Pere dugué a terme una famosa venjança.

Sans i Rosselló, Elvir

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)

Escriptor. Funcionari públic.

Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).

Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Sanglada i Safortesa, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)

Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.

Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).

Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.

Samper i Marquès, Baltasar

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 maig 1888 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 febrer 1966)

Músic. Deixeble de Enric Granados i de Felip Pedrell. El 1939 s’establí a Mèxic, on va residir fins a la mort, i hi va fer una important tasca docent.

En les seves composicions s’inspirà en la deu melòdica mallorquina. Obres: Danses mallorquines, Cançó trista, Ritual de pagesia, etc.

Salvà i Tomàs, Pere Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1950 – )

Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1973), es doctorà el 1978. Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, en fou catedràtic de geografia humana.

S’ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població. Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca (1987).

Salvà i Ripoll, Maria Antònia

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 4 novembre 1869 – Llucmajor, Mallorca, 29 gener 1958)

Poetessa. Germana d’Antoni. Provinent d’una família de terratinents de l’illa, es va estar tota la vida a s’Allapassa (Llucmajor), gran propietat agrícola, llevat d’alguns viatges per Europa (Itàlia i Grècia) i per Àsia (Turquia, Síria, Palestina).

Després d’haver fet conèixer diverses composicions com L’estiu, Del pla, Flabiol de pastor, publicà en un volum Poesies (1913). Seguint la tradició dels mestres de l’escola mallorquina, la seva obra intenta copsar tota mena de vivències poètiques, partint més d’un do intuïtiu que no pas d’una elaboració intel·lectual, alhora que tradueix les ambicions d’una classe benestant i rural.

Apartada del món, la poesia canta la realitat que li és més immediata, en llibres com Espigues en flor (1926), El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta del pagès (1952).

Desplegà una important tasca com a traductora en vers i en prosa: Les illes d’or i Mireia, de Frederic Mistral, Poemes, de Giovanni Pascoli, Els promesos, de Manzoni, i Geòrgiques cristianes, de Francis Jammes. El 1955 aparegué el seu llibre de memòries Entre el record i l’esperança.

Salvà i Ripoll, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1878 – 1949)

Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista “La Nostra Terra” en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930.

Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme de Mallorca (1934).

Salvà, Cosme

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)

Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.

Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).

Sales i Cotoner, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1741 – 1817)

Escriptor. És autor de diverses poesies líriques i del drama titulat Marc Antoni.

Salas i Sureda, Manuel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1880 – 23 febrer 1942)

Industrial. De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española (amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar). Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina.

Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics. Intervingué (1933-34) en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma.

Políticament fou maurista i, encara que no ocupà cap càrrec en el partit, fou una de les seves personalitats més visibles; en diverses ocasions finançà campanyes electorals de Maura a Mallorca. Fou regidor de l’ajuntament de Palma (1909-13) i diputat provincial (1919-22).