(Palma de Mallorca, 28 febrer 1943 – Barcelona, 6 juny 2022)
Escriptor, conegut com a Xesc Barceló. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil.
Ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l’aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.
(Palma de Mallorca, segle XIX – Madrid, segle XIX)
Escriptor en castellà. De filiació progressista.
És autor del drama Juana de Souvri (publicat i representat a Mallorca el 1843) i Fe y esperanza. Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 (1854).
A partir del 1857 es traslladà a Madrid.
(Palma de Mallorca, 1766 – 1826)
Orador i historiador. Deixà un cert nombre d’escrits de caràcter històric.
(Palma de Mallorca, 1701 – 1766)
Militar. Participà en la Guerra de Successió entre les tropes de Felip V de Borbó i arribà a mariscal de camp.
Fou governador militar i polític de Granada i de Ceuta i governador i capità general interí de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)
Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.
Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
(Palma de Mallorca, 1821 – 1875)
Pedagog i historiador. Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma de Mallorca.
Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares (Palma de Mallorca, 1866; cinquena edició 1900) per a infants.
(Palma de Mallorca, 1591 – 1665)
Religiós agustí i teòleg. Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca.
Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia, de la qual foren fetes tres edicions (Mallorca 1661, 1689; Madrid 1668).
(Palma de Mallorca, 1712 – Paraguai ?, 1758)
Missioner jesuïta. Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l’any 1733.
Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar.
(Palma de Mallorca, 1 juny 1697 – 2 febrer 1768)
Doctor en lleis. Catedràtic de l’Estudi General Lul·lià (1716-32), traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l’ocupació de la universitat per les tropes de Felip V de Borbó.
Essent relator de l’audiència, fou enviat a Eivissa (1734) en comissió per tal de restaurar l’ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l’arxiu.
Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l’audiència.
(Palma de Mallorca, 1480 – 1545)
Prelat. Essent canonge del capítol de Palma fou nomenat bisbe Pactense. Excel·lí com a predicador.
Són notables les seves obres Cuestión sobre el secreto; cuándo debe y cuándo no velarse i Del modo de conocer las aserciones católicas y heréticas.
Dades dels Països Catalans 