Coma de l’antic municipi de Gil, als límits amb la Vall d’Aran, és la capçalera del torrent d’Airoto, emissari de l’estany d’Airoto (2.210 m alt), que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa.
Airoto
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà
Aineto
Llogaret (1.200 m alt), a la vall de Cardós, emplaçat en un coster, a la dreta del riu de Lladorre.
L’església de Sant Romà, romànica, depèn de la de Tavascan, l’antic municipi al qual havia pertangut Aineto.
Ainet de Cardós
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (930 m alt) de l’antic municipi d’Estaon, a la vall de Cardós, A la dreta del riu de Lladorre.
El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es trobava el cap del municipi.
L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós.
Ainet de Besan
Poble (1.008 m alt), a la dreta de la Noguera de Vallferrera. D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 a la consagració de la seu d’Urgell.
Fins al 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d’Araós, conegut també amb el nom d’Ainet de Vallferrera.
Aidí
Poble (993 m alt), al vessant meridional de la serra d’Aurati, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
A l’altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, es troba l’antic hostal d’Aidí.
Agudes, serra de les
Serra de l’antic municipi de Son, que separa la vall d’Espot de la de Cabanes.
El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l’estany de Sant Maurici.
Varimanya
(Gessa, Vall d’Aran / Gil, Pallars Sobirà)
(o Marimanya) Vall de capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció sud-nord, estesa entre el tuc de Varimanya (2.660 m alt), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera. A l’oest, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanya i amb Montgarri a través del portilló de Varimanya.
La vall és drenada pel barranc de Varimanya, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanya (estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran), el qual constitueix el límit entre les dues comarques.
Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 56,20 km2, 898 m alt, 360 hab (2017)
Comprèn tota la vall de Cardós, amb les serres d’Aurati, de Niarte (que separen, respectivament, el terme de la vall d’Àneu, a ponent, i de la vall Ferrera, a llevant) i de Campirme. El terme és travessat de nord a sud per la Noguera de Cardós.
La base de l’economia és l’agricultura (pastures, patates i cereals). Ramaderia de bestiar oví i boví. Indústria de la fusta. Cert desenvolupament del turisme rural. Àrea comercial de Tremp.
El terme és el resultat de l’annexió, el 1972, del d’Estaon al de Ribera de Cardós, essent la capital aquesta darrera població, on hi ha l’església parroquial de Santa Maria (romànica, modificada i ampliada al segle XVIII).
El terme també comprén els pobles d’Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Lladrós i Surri, així com l’església de Sant Martí de Pui.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Unarre
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.218 m alt), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall, de la seva església parroquial (Sant Julià) depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d’Aurós.
La jurisdicció de tota la vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona. Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu.
L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d’Aurós i l’antic castell de Puigllorenç.
Tírvia (Pallars Sobirà)
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,50 km2, 991 m alt, 141 hab (2017)
Situat a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes.
Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. Àrea comercial de Tremp.
La vila es troba al caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l’església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó.
El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 