(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al segle XIX, el municipi d’Espluga i Solduga, i fins el 1969, formà part del de Baén.
De l’església parroquial (Santa Coloma) depenia el santuari d’Esplà. Pertangué al monestir de Gerri.
Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
Poble, situat a la vall d’Àssua a la confluència dels rius de Caregue i de Berasti.
Pertangué al vescomtat de Castellbó i a l’antic terme de Surp.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (864 m alt), situat en un petit eixamplament de la vall d’Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a santa Helena; hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita.
L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou a l’actual, comprenia, a més, els pobles d’Escart i Estaron, els despoblat d’Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (993 m alt), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d’Àneu.
(o dels Argulls) Coma del massís de Baqueira, a l’antic municipi de Sorpe.
Al vessant de la Garona, prop del port de la Bonaigua, al límit amb la Vall d’Aran.
És dominada pel tuc dels Erculls i pel de la Llançà.
Poble (1.154 m alt), situat en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Purificació; es destaca l’important casal d’Aiters.
Prop seu hi ha l’ermita de Sant Miquel i les ruïnes de l’església romànica de Sant Roc.
El castell d’Enviny fou esmentat ja el 1087.
Fou municipi fins l’any 1970; dins l’antic terme es trobaven, a més, els pobles de Llarvén, Olp, el Pujal, Montardit, Ribera de Montardit i el despoblat de Castellviny.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.400 m alt) de l’antic terme de Jou, a la vall d’Àneu, al vessant occidental del Montcalbo, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat i antic terme, que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle XX.
És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest – sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Olient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca).
El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes.
Dades dels Països Catalans 