Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu.
Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan.
És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d’Àneu.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.071 m alt) de l’antic terme d’Escaló, situat en un coster del vessant occidental de la serra d’Aurati, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, davant la vall de Baiasca.
La seva església parroquial (Sant Sebastià) depèn de la d’Aidí.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.237 m alt) i antic municipi, annexionat el 1972 a l’actual. Situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII, la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau, conserva importants pintures romàniques (traslladades al Museu d’Art de Catalunya); a l’absis es representava el Pantocràtor, i a l’hemicicle, el baptisme de Jesús, la Mare de Déu i les santes Eulàlia, Agnès i Llúcia, etc.
Dins l’antic terme hi havia els pobles d’Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes.
Poble, situat en un coster, a l’esquerra del riu Escrita, aigua avall d’Espot; la seva església és dedicada a sant Esteve.
Prop ja de la Noguera Pallaresa hi ha la borda d’Estaís.
Poble (1.167 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la Serra de la Solana, a la vall del riu d’Escós.
La seva església parroquial és dedicada a sant Marçal.
Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a l’actual: Dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’Arboló i el despoblat de Tolzó.
Vall del Pirineu, que separa els massissos de Ratera, Saboredo i Bassiero, dels de Subenuix, els Encantats i el pui de Linya, i s’estén des de la Noguera Pallaresa fins al portarró d’Espot, paral·lela al Pirineu axial.
És una vall lateral, excavada per una gelera i suspesa uns 300-400 m sobre el curs de la Noguera Pallaresa. La part alta forma part del parc nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.
És drenada pel riu Escrita, afluent de la Noguera Pallaresa, que prové de l’estany de Sant Maurici.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.
Formava, al segle XIX, el municipi d’Espluga i Solduga, i fins el 1969, formà part del de Baén.
De l’església parroquial (Santa Coloma) depenia el santuari d’Esplà. Pertangué al monestir de Gerri.
Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
Poble, situat a la vall d’Àssua a la confluència dels rius de Caregue i de Berasti.
Pertangué al vescomtat de Castellbó i a l’antic terme de Surp.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.