Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església (Sant Quirc) depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Salardú, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
(Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.364 m alt), enlairat al nord del cap del municipi.
L’església parroquial, romànica (Santa Maria), era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis (actualment al Museu d’Art de Catalunya) representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat (un al Museu d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York).
El lloc formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(o Isil) Poble (1.161 m alt), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto; l’església parroquial és en una illa entre dos braços del riu.
Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil, romànica.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
Cim (2.858 m alt) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al nord, i de la Noguera de Tor, al sud.
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri, que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri, o Sant Vicenç de Gerri), fundada pel prevere Espanell l’any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s’han conservat.
L’església, consagrada el 25 de setembre de 1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l’església, i el campanar té espadanya de tres pisos.
La vida monacal a Gerri, d’una gran vitalitat fins al segle XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s’extingí l’any 1835.
(o de Sant Gerber) Estany d’origen glacial (2.270 m alt), a la capçalera de la vall d’Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saburedo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.
Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.380 m alt) de l’antic municipi d’Unarre, al nord-est d’aquest poble.
L’església parroquial és dedicada a sant Esteve.
Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, a la vall de Cardós.
És dominat pel Mont-roig (2.864 m alt) i pel pic Major de la Gallina (2.758 m) pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau (2.849 m) pel sud.
El més alt dels estanys, l’estany Major de la Gallina, és a 2.500 m d’altitud.
Poble (1.411 m alt), al sud del terme, enlairat damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.
L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní. Pertanyia al vescomtat de Vilamur.
Formava un municipi independent a mitjan segle XIX.
Dades dels Països Catalans 