(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.035 m alt), damunt el vessant esquerre del barranc de Jou.
Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló. La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu.
L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat.
Poble (1.125 m alt) de l’antic terme de València d’Àneu, situat a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de Borén.
L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis.
Formava municipi independent fins a mitjan segle XIX.
(o d’Aguiló) Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.
És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.
Curs d’aigua de la vall de Cardós.
Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.
Poble, a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església (Sant Quirc) depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi el segle XIX.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
(Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.364 m alt), enlairat al nord del cap del municipi.
L’església parroquial, romànica (Santa Maria), era decorada amb unes notables pintures murals a l’absis (actualment al Museu d’Art de Catalunya) representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l’estil del mestre d’Urgell, i posseïa dos frontals d’estuc policromat (un al Museu d’Art de Catalunya i l’altre al Metropolitan Museum de Nova York).
El lloc formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(o Isil) Poble (1.161 m alt), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto; l’església parroquial és en una illa entre dos braços del riu.
Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil, romànica.
Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Cim (2.858 m alt) del massís que separa les valls de la Noguera de Vallferrera, al nord, i de la Noguera de Tor, al sud.
Afluent d’aquest darrer riu per la dreta és el barranc de Gerri, que neix a la serra estesa entre el Monteixo i el pic de Gerri.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri, o Sant Vicenç de Gerri), fundada pel prevere Espanell l’any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s’han conservat.
L’església, consagrada el 25 de setembre de 1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l’església, i el campanar té espadanya de tres pisos.
La vida monacal a Gerri, d’una gran vitalitat fins al segle XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s’extingí l’any 1835.
Dades dels Països Catalans 