Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà

Oveix -Pallars Sobirà-

(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)

Antiga abadia benedictina (Sant Vicenç d’Oveix), a l’antic terme de Surp, al lloc dit antigament Insitil, prop de la Noguera Pallaresa, fundada segurament en temps de Lluís el Piadós (rebé privilegi d’immunitat i confirmació de béns de Lotari el 834).

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del segle X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol.

Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial.

El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres. Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri.

Gairebé no n’hi ha cap resta.

Olp

(Sort, Pallars Sobirà)

Poble (1.089 m alt), fins al 1970 del municipi d’Enviny, en un coster, al vessant oriental del cap de Solati.

La seva església parroquial és dedicada a la Purificació (antigament de la Candelera).

Dividit tradicionalment en dos nuclis: la Força, a la part més elevada, i el poble amb l’església, a la zona més plana; darrerament s’ha afegit el barri de la Pleta.

Norís

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Poble (1.254 m alt), bastit a la dreta de la Noguera de Tor, al voltant de l’església parroquial (Sant Sadurní).

Formà un municipi que abans del 1939 fou agregat a l’actual.

Noguera Pallaresa, la

(Vall d’Aran / Pallars Sobirà / Pallars Jussà / Noguera)

Riu pirinenc (146 km), afluent dretà del Segre.

Neix al pla de Beret, a la Vall d’Aran; pren, al curs alt, la direcció nord-oest – sud-est (fins a Llavorsí) i s’orienta després vers el sud-oest. Drena les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà i el sector central de l’alta Noguera.

Constitueix la més septentrional de les conques hidrogràfiques del vessant sud del Pirineu català, ja que més de 50 km del seu curs són dins la zona axial.

La seva vall alta estigué ocupada durant el quaternari per la glacera més important (assolia 52 km de longitud) de tot el vessant meridional del Pirineu, la qual cosa deixà la seva empremta en el modelat del relleu actual.

Travessa perpendicularment les serres pre-pirinenques i forma estrets congostos als llocs on hi ha afloraments de roques dures (congostos de Collegats, Terradets i Camarasa), i conques i grans meandres on predominen les roques blanes i argiloses (conca de Tremp i vall d’Àger).

Té règim nival de transició a la vall alta, on presenta un màxim pel juny, un mínim tardoral i un estiatge fort pel gener, i règim pluvionival a la resta del curs, caracteritzat per l’existència d’un màxim pel maig i una revinguda tardoral forta com a conseqüència de les pluges equinoccials. La irregularitat interanual és escassa, i el cabal, fort: 31,64 m3/segon de cabal absolut i 20,65 l/seg/km2 de cabal relatiu a Sossis.

La seva xarxa d’afluents és molt densa: rep per la dreta els rius de la Bonaigua, Baiasca i Flamicell, i, per l’esquerra, l’Unarre, la Noguera de Cardós, l’Enseu, el de Rams i el d’Abella.

Fou un dels primers rius de l’estat espanyol utilitzats per a l’obtenció d’energia elèctrica; les primeres centrals es construïren entre els anys 1914 i 1920, i han arribat a ser-hi instal·lats 237.000 kW.

El seu interès deriva, més que del seu cabal, de la importància dels saltants. Entre els embassaments, destaquen el de Talarn o de Sant Antoni, el de Terradets i el de Camarasa. Les seves aigües són aprofitades també per al regadiu, especialment a la conca de Tremp.

La seva vall constitueix una important via de comunicacions cap a la Vall d’Aran a través del port de la Bonaigua.

Noguera de Vallferrera, la

(Pallars Sobirà)

Riu pirinenc, afluent esquerrà de la Noguera de Cardós i subafluent de la Noguera Pallaresa; té 29 km de longitud.

Neix a uns 2.300 m alt, a l’estany d’Aresi; pren primer la direcció est-oest, circumval·la la serra de Monteixo i s’orienta vers el sud-oest, fins a l’aiguabarreig amb la Noguera de Cardós, prop de Tírvia.

Règim nival atenuat i cabal regular. Al sector de capçalera recull les aigües de diferents llacs glacials.

El seu principal afluent és el riu de Tor, que hi aflueix per l’esquerra prop d’Alins de Vallferrera.

La ribera forma la vall Ferrera, on s’han concentrat els pocs nuclis de població.

Noguera de Cardós, la

(Pallars Sobirà)

Riu pirinenc, afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa.

És format per la unió de dues branques distintes (pel riu de Lladorre, originari de la regió lacustre de Certascan i Romedo, i pel riu de Tavascan o Noarre), que s’uneixen a Tavascan, poble a partir del qual el riu pren, decididament, la direcció nord-sud, fins al seu aiguabarreig a Llavorsí.

És un riu d’alta muntanya, el règim del qual presenta escassa irregularitat i una forta importància del factor níval, que condiciona les variacions estacionals. La conca ocupa uns 250 km2 i el cabal és de 9 m3/segon.

Els seus afluents principals són, per l’esquerra, la Noguera de Vallferrera i el riu de Burg, i, per la dreta, el riu d’Estaon.

La seva vall és coneix amb el nom de ribera de Cardós o vall de Cardós, i constitueix una important cubeta sobreexcavada pels gels, ja que fou ocupada per una gelera quaternària d’uns 5 km de longitud.

Important aprofitament hidroelèctric.

Noarte, estany de

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o Naorte) Estany glacial, a la vall de Cardós, l’emissari del qual, el riu de Noarte, aflueix a la Noguera de Cardós per la dreta al pla de Boaví.

És comunicat per un canal subterrani amb el riu de Certascan i amb la central elèctrica de Tavascan.

Negre de Peguera, estany

(Espot, Pallars Sobirà)

Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats, inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Situat a 2.325 m alt, hom ha elevat una presa al nord-est (2.370 m alt) que facilita l’embassament útil de 12 hm3. La profunditat és de 69 m.

Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del nord-est, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5.

Negre de Pallars, port

(Andorra / Pallars Sobirà)

Port (2.569 m alt) obert entre el pic del port Vell i el pic Negre (2.584 m alt), a la línia de crestes que separa els dos territoris, per on passa el camí que comunica les valls d’Andorra i la vall Ferrera.

Muntanyeta, ball de la

(Pallars)

FOLK Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.

Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya, i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven: el masculí i el femení.